El candidat equilibrista

En el debat de can­di­dats de Girona de dijous pas­sat
es va par­lar de model econòmic. Indis­cu­ti­ble­ment, un dels eixos ha de ser la pro­moció del comerç local, el de barri. Tots hi van coin­ci­dir. Sense fis­su­res. Era indis­cu­ti­ble. Però després va arri­bar la pre­gunta: Ikea sí? o Ikea no? Som­riu­res entre els can­di­dats i algun titu­beig. Havia arri­bat la pre­gunta trampa. CiU, PSC i PP, per aquest ordre, van dir sí, posant con­di­ci­o­nants i volent donar mol­tes expli­ca­ci­ons, però sí. La CUP, taxa­ti­va­ment, va dir no. ICV, ni sí, ni no, tot i que va expres­sar molts recels. No dic que no s'hagi de defen­sar Ikea, al con­trari. I tant que pot ser bona la seva arri­bada! Però a vega­des sorprèn aquest espe­rit d'equi­li­brista dels can­di­dats per fer con­tent tot­hom. Ikea sí? Doncs Ikea sí!