Sànchez

Hi ha dades estadístiques que, d'entrada, ens poden semblar anecdòtiques o, fins i tot, inútils, però que tenen a veure amb la realitat i, tret que confonguem la societat de la informació i el coneixement amb la societat de la ignorància i la incultura, hauríem de tenir-les en compte en la construcció dels arguments intel·lectuals.

En concret, a partir de l'elecció de Jordi Sànchez com a nou president de l'ANC en substitució de Carme Forcadell s'han aixecat algunes veus que han posat en evidència diversos prejudicis. Em refereixo a prejudicis contra Sànchez que tenen a veure amb la seva (presumpta) vinculació amb ICV i amb l'etapa del tripartit. No m'hi entretindré gaire per dues raons. La primera, perquè en aquesta era del comentari fàcil i gratuït hi ha autèntics professionals de l'estupidesa que es dediquen a rebentar-ho tot en nom d'una llibertat d'expressió mal entesa. I la segona, perquè vaig seguir de prop Sànchez quan es va fer càrrec de La Crida a la Solidaritat en la dècada resistencial dels vuitanta; vaig saber sobre el seu pas per la direcció de la prestigiosa Fundació Jaume Bofill en la dècada políticament convulsa dels noranta; i n'he conegut el pas, en els últims anys, per la Sindicatura de Greuges (una estructura d'estat pionera en el nostre país). En tots aquests episodis de la trajectòria social i professional, Sànchez m'ha semblat un actiu guardat en la recambra de la prepolítica, reservat per si algun dia el nostre país es decidia a fer un pas endavant.

Tornant a l'inici d'aquest paper, si fem una cerca a la base de dades Idescat descobrirem que el cognom Sànchez és el quart més freqüent entre la població de Catalunya. En dades del 2014, hi ha més de 102.000 Sànchez com a primer cognom i més de 105.000 com a segon cognom. També descobrirem que en el registre de població hi ha poc més de 800 persones que, respectivament, porten el cognom Forcadell en el primer o en el segon cognom. Aquest és el país que volem lliure. El nostre. Amb tots els “ez” de Catalunya. No ho oblidem!