El comptable

Ara té 93 anys però havia estat un fanatitzat de les SS de Hitler: va ser el comptable del camp d'extermini d'Auschwitz. Oskar Groening, que així es diu el vellet, és un altre cas d'estudi de l'ànima alemanya, la cultura que ha marcat la història europea del segle XX entre abismes i fascinació, entre l'horror i el sublim. L'avi Groening mai havia tingut fusta de combatent, ell era el típic jove amb vocació d'oficinista de La Caixa. Amb la guerra declarada i en els ambients nacionalistes on es movia era normal assumir que si els jueus eren l'enemic interior calia exterminar-los com ho feien els soldats del front amb els enemics exteriors. Tan lícit era, en temps de guerra, un objectiu com l'altre i ell, amb l'obediència deguda marca de la casa, va ser un instrument més de la banalització del mal a l'Alemanya nazi. Groening portava la sinistra comptabilitat d'Auschwitz: els que anaven directe al crematori, els que servien per a treballs forçats, l'inventari de béns decomisats als presoners, etc. Un buròcrata exemplar que a partir de 1948 es va casar, va tenir fills i va viure com un ciutadà normal i corrent que portava els comptes d'una fàbrica de vidre.

Un dia, però, un aficionat com ell al col·leccionisme de segells li va passar un llibre que el va sulfurar. Era una publicació neonazi que negava l'existència de l'Holocaust. La memòria de Groening es va revoltar. Li van venir al cap episodis com el d'un seu superior que va trobar un nadó abandonat en un barracó i que, irritat pels plors de l'infant, el va engrapar pels peus i el va anar colpejant contra la paret fins que la criatura va deixar de fer soroll. Al final Groening es va avenir a una llarga entrevista per a la BBC i el seu testimoni ha resultat clau per rebatre les fabulacions dels negacionistes. Amb la mateixa meticulositat del comptable que va treballar a Auschwitz, el vell Groening és brutalment honest ara, tot i que les seves declaracions el portaran a morir en una presó. L'ànima alemanya i els seus enigmes.