Mitjans

En l'edició del diari d'ahir vàrem poder llegir una informació sobre el poc pes del català en els mitjans de comunicació. Als pessimistes de mena probablement ja no els deuen quedar cabells per estirar-se davant aquesta malaltia crònica de la nostra llengua que, com més anys passen, va a pitjor, com ara en el cas de la televisió, o pateix un estancament aparentment irreversible en el cas de la premsa. Els que no som pessimistes perquè pensem que ser pessimista és una pèrdua de temps, ja que a banda de no resoldre cap problema et posa de mala llet, podem pensar que hi ha una escletxa d'esperança en l'informe sobre el qual se sustenta la poca salut mediàtica del nostre idioma. La llum és a la xarxa. Es veu que a ca l'internet tampoc estem tan malament. Home, si jo hagués de triar un mitjà en el qual trobés prioritari estar ben posicionat, sense cap mena de dubte triaria la xarxa. Perquè és cap aquí cap on navega la comunicació. I perquè és en aquest format que els estats i els grans grups de comunicació (o caldria dir-ne incomunicació?) tenen menys capacitat de dictar les seves normes i imposar els seus idiomes. En què es veu quins són els usos lingüístics de l'audiència i la salut d'un idioma. Una altra cosa és la qualitat de la llengua i la fiabilitat de la informació que circula per la xarxa, però vaja, en aquest món tot és possible menys ressuscitar un mort. I és esperançador constatar que el mort, per ara, no és el català.