Enquesta

Tot i les mol­tes enques­tes que han cir­cu­lat i fins les que, sense exis­tir, han estat motiu de comen­tari, avui, a la nit, tin­drem l'única enquesta ina­pel·lable, quan se sàpiguen els resul­tats de la jor­nada elec­to­ral i s'escri­gui en paper ofi­cial que dos i dos fan qua­tre i el vot ciu­tadà deci­deixi qui creu que ha de gover­nar els ajun­ta­ments, fins exer­cint el dret a equi­vo­car-se.

L'anècdota és de 1977, quan Adolfo Suárez inten­tava lli­gar aquell híbrid que va ser UCD. Un peri­o­dista va pre­gun­tar a Pío Caba­ni­llas, pare, qui creia que gua­nya­ria les anun­ci­a­des com a pri­me­res elec­ci­ons democràtiques. El fran­quista reci­clat a refor­mista va expres­sar amb la natu­ral sor­ne­gue­ria gallega: “Gua­nya­rem nosal­tres; no sé qui serem nosal­tres ni si jo m'hi pre­sen­taré, però segur que gua­nya­rem nosal­tres.” Ales­ho­res les enques­tes eren esca­dus­se­res i Caba­ni­llas es con­ver­tia en mes­tre de cui­nar inten­ci­ons de vot, quan crear opinió era la publi­ci­tat més eficaç. Van gua­nyar ells i Caba­ni­llas Gallas va ser dipu­tat per Ourense.

Som en dia de vota­ci­ons i no es pot fer pro­pa­ganda elec­to­ral, ni tan sols enco­berta. S'ha par­lat prou i ara toca votar. Les enques­tes, en les pròpies divergències, han mar­cat un esce­nari comú que anun­cia a les grans pobla­ci­ons un evi­dent frac­ci­o­na­ment de vot i un pano­rama on les can­di­da­tu­res alter­na­ti­ves mos­tra­ran una capa­ci­tat emer­gent. Encara, quan aquesta nit es pro­cla­min els resul­tats, s'haurà de començar a fer números i tot fa pre­veure que l'engi­nye­ria política tindrà feina per lli­gar alguns equips de govern esta­bles, quan les majo­ries abso­lu­tes es pre­ve­uen com un bé escàs.

Tor­nem a les enques­tes. El resul­tat d'avui final­ment també tindrà el caràcter d'inten­ci­ons de futur, quan ens entes­ta­rem a fer-ne les pro­jec­ci­ons de cara a la con­sulta de setem­bre i les gene­rals. El cer­cle tor­narà a girar i, amb els cadàvers calents de la bata­lla muni­ci­pal, tor­na­rem a pre­gun­tar-nos per noves inten­ci­ons de vot i reme­nar les boles de vidre de les vidents. I és que no tenim remei: vivim en l'enquesta per­ma­nent.