Portada

Dissabte, dia de reflexió, escoltes a la ràdio que un tuitaire ha clavat amb aquesta frase l'absurditat d'una jornada establerta per hàbits electorals caducs: “Aniríem tots més bé si tinguéssim un mes de reflexió i un dia de campanya.” Després, esmorzes amb el diari que a la portada t'ofereix en tres titulars el resum de la vida. Mentre a dalt s'anuncia el desembarcament a Girona del rodatge de la pròxima temporada de la sèrie televisiva d'èxit Joc de trons, a sota ens informen que la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha ocupat un altre edifici buit a Salt. A dalt, la celebració dels llogaters glamurosos que durant un temps vindran a filmar una realitat fictícia al plató temàtic del nostre Barri Vell. A sota, la realitat tossuda, despullada de garlandes, protagonitzada pels actors d'una sèrie que es titula sobreviure a la recerca d'un sostre digne. I, al costat, gairebé com una picada d'ullet de la casualitat, un tercer titular: Acte de rebuig a Olot contra la xenofòbia. És la mateixa xenofòbia que fa que alguna gent miri de reüll les túniques acolorides de les mares que a la fotografia descarreguen la roba als pisos ocupats de Salt? Tots tres són titulars necessaris que, fent un joc de paraules, fins i tot resulten intercanviables. Així, el de dalt podria haver estat aquest: Rodatge a Girona contra la glamurofòbia. I el de sota: Silenci, a Salt es roda la veritat.

Les ciutats necessiten agradar-se a si mateixes, exportar aquesta satisfacció i atraure les inversions i els turistes, en qualsevol modalitat empresarial, també la cinematogràfica. Alhora, els qui governen aquestes ciutats també han de saber mirar a totes bandes, sobretot als barris i a les capes socials que no se'n poden permetre ni un, de gram de glamur. Avui cada municipi del nostre país comença a escriure la seva nova portada, després del cop de claqueta que ahir va donar inici a un metratge de quatre anys, transcorreguts els quals valorarem si els alcaldes i regidors han sabut gestionar l'equilibri entre la ciutat orgullosa de ser-ho i la
que no surt mai a les pel·lícules.