A Eurovisió se li podria aplicar l'axioma de Gary Lineker sobre el futbol, “un esport que juguen onze contra onze i sempre guanyen els alemanys”. En el cas del festival, un espectacle d'aparador i no un concurs de cançons, sempre guanyen els suecs. Dissabte, el suec va cantar als herois que som tots mentre jugava amb el fons d'animació i així de simple es va endur el premi tot i l'efectista himne llibertari –l'aparador que dèiem– de la russa Polina Gagarina, de blanc com una vestal grega a punt per al sacrifici. I ja està bé aquest statu quo a la tele , no tant per tradició –a Espanya li van
donar els 15 punts de sempre i per la vintena posició– sinó per la teoria gatopardiana de la vida: alguna cosa ha de canviar perquè tot continuï igual.