Una jugada precisa

Hi ha hagut una onada de reacció i indignació populars que ha escombrat –agranat en el català local– el Partit Popular al País Valencià. Una onada que s'ha expressat, en gran part, a través de Compromís, una opció “nacionalista” que ha aconseguit el suport de molta gent que no se n'acaba de sentir i que parla castellà. El PP valencià ha arrasat el país. Ha devastat el teixit productiu, el model financer propi, el paisatge, les finances públiques i qualsevol criatura de bé. Per això, ara el mateix Compromís, el PSOE-PSPV i Podemos no poden matar la il·lusió. Cal una jugada precisa que utilitzi l'aritmètica representativa per instaurar el bon govern. I bon govern que no s'ha d'exercir ni a còpia de lleis ni a través de la retòrica agressiva. Que enviï a les escoles els paletes que han de reparar goteres i instal·lar aire condicionat o calefacció. Que salvi els centres d'atenció primària de l'enfonsament. Que no tingui com a objectiu depredar fons públics. I que miri de tornar a la llengua pròpia del país la dignitat perduda amb tanta corrosió nacional espanyola. Per això sobren les disputes de carreter. Per això Ximo Puig i Mònica Oltra no es poden barallar públicament per veure qui presidirà la Generalitat, com mirant de repartir-se el botí. I per això Pablo Iglesias no ha de dir qui serà el pròxim president del govern valencià. Caure en les mateixes trampes de sempre diu ben poc de la “nova” política i condemna a repetir els errors que entre valencians arrossega la civilització.