Casa nostra

Pocs dies abans de les recents elec­ci­ons muni­ci­pals, Gary Gib­son, un peri­o­dista i pro­fes­sor anglès que viu a Mataró, va rebre un sobre amb pro­pa­ganda de la Pla­ta­forma per Cata­lu­nya (PxC) en què s'afir­mava que els immi­grants de la capi­tal del Maresme rebien el 77% dels ajuts públics, men­tre que la “gent de casa” només en rebia el 23%. PxC també hi va incloure un supo­sat “rebut” mos­trant que la Gene­ra­li­tat havia rega­lat 400 euros de l'ala a un tal Moha­med Alca­bir Salir (la sig­na­tura del recep­tor, per cert, s'assem­blava molt, però molt, a la de l'expre­si­dent d'Egipte Moha­med Morsi). I els de PxC van enviar aquesta pro­pa­ganda demos­tra­ble­ment falsa al Gary, mal­grat el seu nom i cognom per­fec­ta­ment estran­gers; per tant, no deuen haver clas­si­fi­cat els angle­sos –si més no– com a immi­grants (pot­ser fins i tot els deuen con­si­de­rar de casa). Més tard, en un debat elec­to­ral en què par­ti­ci­pa­ven tots els par­tits mata­ro­nins, l'alcal­da­ble per PxC, Mònica Lora –que té una tirada des­con­cer­tant a la can­tant (i immi­grant geor­gi­ana) Katie Melua– va dir que cal­dria avi­sar la Policía Naci­o­nal (no pas les poli­cies locals, que –igual que Fernández Díaz– no con­si­de­rava prou fia­bles) de les adre­ces de tots els immi­grants a Mataró perquè se'ls tornés als països d'ori­gen, atès que, segons ella, eren una font per­sis­tent de desor­dre social. Tot ple­gat, però, ja no té massa importància: en les elec­ci­ons muni­ci­pals, PxC va obte­nir exac­ta­ment 8 regi­dors a tot el país (abans, en tenia 67). En una Europa infes­tada d'Albas Dau­ra­des, Job­biks, Ukips, Fin­lan­de­sos Ver­ta­ders, etc., el
fet que Cata­lu­nya, amb un dels índexs més alts d'immi­gració del con­ti­nent, hagi reduït el nom­bre de regi­dors del seu par­tit xenòfob fins al punt que tots ple­gats cabrien còmoda­ment en un Seat Alham­bra, és una indi­cació que el mític seny català pot­ser sí que exis­teix; a més de ser la gran petita notícia del 24 de maig.