Pecat de vot

Es pot pecar de paraula, obra, pen­sa­ment i omissió. I ara també es pot pecar de vot, que és el que han fet els irlan­de­sos en el referèndum sobre el matri­moni homo­se­xual. “No només ha estat una der­rota dels prin­ci­pis cris­ti­ans, sinó una der­rota de la huma­ni­tat”, ha dit Pie­tro Paro­lin, secre­tari d'estat del Vaticà i màxim fun­ci­o­nari abans que el Papa, quan va conèixer el resul­tat favo­ra­ble al reco­nei­xe­ment legal de les pare­lles del mateix sexe.

En canvi, es pot votar un par­tit ple de cor­rup­tes sense come­tre pecat, ni mor­tal ni venial. També es pot votar par­tits que pro­me­tin tan­car més les fron­te­res als pobres d'altres con­ti­nents sense per­dre el som­riure celes­tial del Vaticà, o donar suport a par­tits que fan tot el que és pos­si­ble, ame­na­ces inclo­ses, per negar als pobles el dret a deci­dir lliu­re­ment el seu futur, sense que la Santa Església ho con­si­deri cap der­rota dels prin­ci­pis cris­ti­ans.

Però compte amb els assump­tes de l'entre­cuix. Aquí sí que ens hi juguem el cel, o l'infern. Segons la lògica de mon­se­nyor Paro­lin, si els irlan­de­sos hagues­sin votat a favor de man­te­nir pro­hi­bits els matri­mo­nis gais al seu país, la huma­ni­tat hau­ria fet un pas enda­vant. Cap a on, no ho sabem ben bé. Però enda­vant. A mi que no m'hi bus­quin en el pre­sumpte cel de mon­se­nyor Paro­lin, que m'hi baixo abans d'arri­bar. El més sem­blant a l'infern és un món en què els indi­vi­dus han de repri­mir allò que sen­ten i allò que són, sexu­a­li­tat inclosa. El pecat més cor­ro­siu i des­truc­tor que pot come­tre una per­sona és negar-se a si mateixa. I a això ens con­vida mon­se­nyor Paro­lin, que viu com una der­rota el fet que els homo­se­xu­als aspi­rin a la igual­tat de drets i a gau­dir amb lli­ber­tat, amor i res­pecte les seves rela­ci­ons. La com­ple­xi­tat humana no s'acaba en l'amor hete­ro­se­xual amb fina­li­tats repro­duc­ti­ves. Les vari­a­bles són tan­tes com indi­vi­dus, i fins i tot can­vien al llarg de la vida. Som tan com­pli­cats que fins i tot n'hi ha que pre­te­nen viure en celi­bat per­ma­nent, amb les pul­si­ons ama­ga­des sota túniques de puresa impos­tada. A fe de Déu que ells també tenen dret a viure sense repres­si­ons ni xan­tat­ges morals la seva opció de vida. En fi.