Del cert

És clar que no som els mateixos amb el pas del temps. Que les cèl·lules es renoven i ens renoven de dalt a baix. I és cert que la bellesa ens trasbalsa, que estem assedegats de glòria i que duem un fons apassionat a dintre que ens regira i turmenta. The uncertain glory of an april day. Surto del TNC, aclaparat, desbordat per la nova meravella de l'Àlex Rigola. De la seva pluja de micròfons, que miren de donar altaveu a aquesta altra joia de la literatura catalana i europea que és Incerta glòria de Joan Sales. La traducció de la novel·la a l'anglès a càrrec de Peter Bush aquest 2014, a la tardor sortirà traduïda a l'alemany, i la versió teatral de Rigola són bones notícies que ajuden a ressituar al lloc que li pertoca Incerta glòria.

Que no és altre que el de la glòria certa. La certesa que Joan Sales va ser capaç de comprimir tot un període històric tràgic, com el de la guerra civil, tothora que aixecava aquest monument a l'amor, a la passió, que transcendeix totes les èpoques. Comprimir el temps en una novel·la riu. Quatre personatges principals: Lluís, Trini, Cruells, que al TNC donen nom a tres actes i Juli Soleràs, que com fa notar Xavier Pla té les mateixes inicials que Joan Sales, o que el Julien Sorel d'El roig i el negre de Stendhal. Roig i negre d'anarquistes i falangistes, víctimes i assassins a banda i banda de trinxera. De Kierkegaard a Sartre, Baudelaire o Nietzsche passejant pel front de l'Aragó. Idees i bales. La derrota i el fracàs com a condició humana, i buscar la glòria. Quina bellesa no hi ha en la imatge del plegamans? En el lila del safrà? En la cadència del so del piano? En el castell de copes de xampany, copes de sang, al front. En el brillant segon acte, que llisca sol. Essència de conversió teatral! Un cop de puny al ventre deia Mercè Rodoreda en una primera lectura de la novel·la. Quina sort que tenim avui de poder ser pecadors d'aquesta set de glòria, de pecar buscant-la entre les pàgines de Joan Sales, i en el muntatge de Rigola. O how this spring of love ressembleth.