Ada Colau i el procés

La victòria de Bar­ce­lona en Comú en les elec­ci­ons muni­ci­pals de fa una set­mana ha estat vista per alguns, de forma par­cial i interes­sada, com una amenaça per al procés cap a la inde­pendència. Ni els fets objec­tius ni els argu­ments polítics sus­ten­ten aquesta tesi. Entre els fets hi ha que la mateixa Colau i alguns dels regi­dors elec­tes van mani­fes­tar que havien votat sí-sí el 9 de novem­bre o que un dels par­tits que forma part de la coa­lició, Procés Cons­ti­tu­ent, aposta clara­ment pel nou Estat. Però, a més, l'anàlisi de les dades també es reve­la­dora: els tres par­tits sobi­ra­nis­tes, CiU, ERC i la CUP, van sumar diu­menge pas­sat 288.199 vots. Es van que­dar, doncs, a 109.000 vots dels 397.933 sí-sí del 9-N. Què ha pas­sat amb aquests vots? S'han esfu­mat en sis mesos? Majo­ritària­ment, són a Bar­ce­lona en Comú. I encara més, si a aquests 397.933 hi sumem els 65.367 vots del sí-no, tenim 463.300 vots. I si sumem als 288.199 dels par­tits sobi­ra­nis­tes de diu­menge els 176.594 de Bar­ce­lona en Comú en tenim... 464.793. Gai­rebé els matei­xos. No seré tan inno­cent de pen­sar que tots els votants de Colau estan en aquesta bossa, ja que la seva can­di­da­tura ha fet una gran feina en bar­ris abs­ten­ci­o­nis­tes, però fa pen­sar.

I després hi ha la part, diguem-ne, política. Encara hi ha qui es pensa que la inde­pendència serà pos­si­ble el cap de set­mana que ve i, a més, amb una acti­tud que rat­lla la xenofòbia, pas­sant d'una part de la població. I l'arri­bada d'Ada Colau a l'alcal­dia de Bar­ce­lona, com, pot­ser, la de Dolors Saba­ter a la de Bada­lona o altres, és una opor­tu­ni­tat per tre­ba­llar per eixam­plar la base social de l'inde­pen­den­tisme. Els tres par­tits que, d'entrada, duran la inde­pendència al seu pro­grama elec­to­ral el 27-S, van sumar el 24-M –amb uns resul­tats molt millors que fa qua­tre anys– un milió i mig de vots. I el cens serà de poc més de cinc mili­ons. No ho sé, de feina se n'ha fet molta, però pot­ser que en seguim fent sense apri­o­ris­mes his­triònics.