L'‘Occupy' a Llagostera

Com els enigmàtics dibuixos del desert de Nazca que només es poden copsar quan es contemplen des de l'aire, la crisi que ha transformat el nostre món, que ha empobrit tanta gent i que ha desbaratat aquella alegre teoria sobre la fi de la història que ja ningú recorda, només es pot entendre des d'una certa distància. La que va, per exemple, de Llagostera a Wall Street, passant per la plaça de Catalunya barcelonina, la plaça del Sol madrilenya i la de Syntagma grega. El magma de les voluntats col·lectives es mou lentament i tot just ara la indignació que un 15 de març del 2011 va ocupar els carrers comença a assaltar algun palau d'hivern. Ha crescut el cansament que produeix l'arrogància i les obscenitats del poder i l'acusació general d'haver estirat més el braç que la màniga i d'haver viscut per damunt de les nostres possibilitats; i la irritació pel desbaratament d'una societat del benestar que al nostre país, de fet, mai ha fet mèrits per tenir aquest nom, i per les retallades i l'austeritat imposada per les més altes instàncies europees que han segrestat i humiliat la democràcia i que han convertit alguns dels nostres polítics en malalts d'una curiosa variant de l'anorèxia que els fa veure greixos en unes polítiques públiques que els han deixat en la pell i l'os. Qui més qui menys s'ha adonat que la crisi l'ha pagat qui no l'havia causada i que justament ens hem hagut de sacrificar per salvar qui sí que ho havia fet. I s'ha adonat que han crescut les desigualtats, que la riquesa s'ha concentrat, que els drets i els sous s'han degradat i que hem deixat una taula perfectament parada per a les grans empreses. Ja fa massa temps que patim localment les polítiques globals i que mirem aclaparats el fragment de crisi que tenim a la vista. És per tot això que deu ser una bona notícia que ahir i avui, a la Universitat Pompeu Fabra, se celebri un congrés sobre estudis europeus des d'una perspectiva crítica amb les polítiques que s'hi han impulsat. És un congrés que aplega activistes i acadèmics de Grècia, Portugal i de les protestes contra el Banc Central Europeu a Alemanya, i en què participa Ida Susser, catedràtica d'antropologia a CUNY (The City University of New York), experta en activisme urbà i autora de diversos llibres sobre l'activisme a les principals ciutats nord-americanes i europees. Susser, aprofitant el seu pas per aquestes terres, dilluns al vespre oferirà una xerrada a Llagostera sobre l'activisme social a Nova York. Ja ho saben: el pes de les transnacionals, les polítiques i fiscalitats propícies, les regulacions i desregulacions, les complicitats entre poders econòmics i polítics, la certesa de formar part d'un 99% sotmès a l'1% que domina el planeta i les seves circumstàncies i aquell simpàtic propòsit d'ocupar Wall Street, el districte financer de la capital del món. Esdeveniments que es poden entendre perfectament des d'un raconet del Gironès, sabent, com sabem, que tots formem part de la mateixa imatge, com les figures de Nazca o com aquells dibuixos dels passatemps d'abans, que només adquirien sentit quan s'unien tots els punts.