Opinió

Desclot

Les dues vies d'Unió

La pregunta que dijous va aprovar el comitè de govern d'Unió Democràtica perquè la militància la voti el dia 14 concentra tots els defectes que ha acumulat el partit al llarg dels darrers anys. I cap virtut. Resol un tràmit però manté el problema. El problema és de definició. Unió ha de decidir si acompanya Convergència i Artur Mas en la pròxima recta del procés sobiranista o si trenca amarres. I el dia 14 d'aquest mes els militants no ho podran fer. Perquè sembla que la proposta permeti avançar, però hi introdueix un element de confusió. Si l'aproven, els militants d'Unió rebutjarien entrar en un procés constituent, “al marge de la legalitat”. Quina “legalitat”? L'espanyola? Si és l'espanyola, no hi haurà procés constituent. Ni res. En tot cas, en boca d'Unió, la “legalitat” sembla ser la constitucional. Aquesta condició l'exclou, sense dir-ho, del full de ruta que han aprovat Convergència i Esquerra Republicana. Un full que no fa referència explícita a la declaració unilateral d'independència, però sí al procés constituent. Antoni Castellà, l'eficaç secretari d'Universitats i Recerca, i Joan Rigol, president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, s'han afanyat a proclamar que votaran no a la proposta. Ara tot dependrà dels militants. Unió Democràtica, doncs, té dues vies al davant. La tercera, que és la de sempre, i la primera, que els pot portar a les pròximes eleccions mantenint el tàndem amb Convergència, compromesos sense eufemismes ni volantins amb el procés sobiranista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.