Informes

En el cas dels informes encarregats per la Generalitat ens trobem en una situació d'aquelles en què algú assenyala en una direcció i la majoria es queda mirant el dit. Perquè el problema (adaptant un eufemisme recentment posat de moda) de l'auditoria d'opinió encarregada pel govern sobre els periodistes no és pas que facin una llista d'articulistes adeptes, afins, contraris, amics o enemics. Només faltaria que de la mateixa manera que els periodistes ens passem el dia fiscalitzant i opinant sobre els polítics, ells no puguin intentar controlar-nos a nosaltres, una altra cosa és que ho aconsegueixin, que ens deixem, o que tot plegat els serveixi d'alguna cosa. El problema d'aquest informe és que s'hagin pagat 27.000 euros per arribar a unes conclusions per obtenir les quals només cal invertir un euro amb vint cèntims. Que és el preu que costa un diari o el tallat al bar, on els polítics podrien llegir ells mateixos els articles i extreure'n les conclusions a què deu haver arribat l'informe. Una feina que costa molt menys de 27.000 euros. Tot i que, naturalment, facturin l'euro i vint cèntims en concepte de dietes.