Anònims

Fa un bon grapat d'anys que a El Punt vam acordar suprimir el pseudònim de cartes i articles d'opinió. Era una mesura necessària i d'higiene cap als lectors del diari. Sempre he pensat que atacar, calumniar i insultar el pròxim amagat sota la clova d'un àlies és un acte de covardia. Aquesta pràctica potser era innovadora en els opuscles del segle XIX, potser era imprescindible en els anys de la dictadura, potser era comprensible en els primers anys de la democràcia, però avui és totalment gratuïta i, sobretot, perillosa. Només cal entrar als fòrums d'Internet per saber de què parlo. I no cal arriscar-se en webs diguem-ne de dubtosa reputació, només s'ha d'entrar en els comentaris dels diaris suposadament seriosos per veure el pa què hi donen. S'ha arribat a uns nivells de baixesa, mesquinesa i injúria molt perillosos per al sentit comú i per a la salut mental dels inductors d'aquesta mala praxi. Calumniadors amb llengües viperines es fan la gara-gara amb xafarders i impostors. I el més greu de tot és que els mitjans, malgrat que tenen uns certs filtres, sembla que abonin aquesta pràctica, que s'hi posin bé. El cas més recent l'han protagonitzat, sense voler-ho, les filles gòtiques de Rodríguez Zapatero. I els comentaris més aberrants, que superen qualsevol xafarderia, es podien llegir a la web d'un dels diaris digitals més seguits, el director del qual es creu que és el salvapàtries de la premsa. Una vegada, en una web local em van vilipendiar amb mitges veritats i mentides. Vaig dubtar de contestar, però atenent que els acusadors eren anònims, els vaig ignorar, que és la millor resposta que es pot donar a tals energúmens i així ho vaig fer saber a l'administrador. Tot i que fer-ne cas omís és un bon antídot, els responsables d'aquestes publicacions han de posar fre a aquesta pràctica abans que no els acabin devorant la poca credibilitat que els queda.