Himnes

En matèria d'himnes els catalans hem superat moltes escomeses de tota mena. Les hem superades de manera semblant a com ho va fer Messi en la seva obra mestra de dissabte passat: esquivant obstacles (prohibicions, censures i repressions) que posaven els dictadors espanyols del segle XX. Passat demà farà 375 anys del Corpus de Sang a Barcelona, una fita en la revolta pagesa que la tradició vincula amb la gestació d'Els Segadors, himne oficial de Catalunya durant la Segona República i des del 1993 per una llei del Parlament. És un aniversari amb número quasi rodó. Cal celebrar-lo. També celebrem un altre aniversari amb número més rodó: els 150 anys del naixement d'Enric Morera, autor de la música de La Santa Espina, amb lletra d'Àngel Guimerà. És un dels himnes catalans alternatius, tot i que el 1924 també fou prohibit per Primo de Rivera. De Morera i Guimerà és també La sardana de les monges. Malgrat no ser un himne, fou prohibida per aquell dictador. No crec que ningú proposi convertir aquesta sardana en himne oficial si la benedictina Teresa Forcades acompleix el seu legítim desig d'esdevenir presidenta de Catalunya. La prohibició va fer més popular aquella sardana. En els orfeons o en els cors claverians la cantaven amb emoció obrers descreguts. Simpatitzaven amb aquelles monges transgressores que dansaven en el jardí del convent i amb l'abadessa empordanesa que per damunt de la tapia les encoratjava a ballar. Hi ha una altra obra, amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet, que és tot un himne: El cant de la senyera. És una cançó més ardida, vigorosa, èpica i engrescadora que no pas Els Segadors. Quan aquest himne i els seus succedanis eren perseguits encara quedava La balanguera, l'himne mallorquí amarat de pancatalanitat. És un poema de Joan Alcover musicat per Amadeu Vives. La lletra és encoratjadora, amb receptes de resistència i tenacitat (“la soca més s'enfila com més endins pot arrelar”) i de confiança en la renovació generacional (“de tradicions i d'esperances tix la senyera pel jovent”). Hauria de ser l'himne de la gran Catalunya del futur.