Himnes

En matèria d'him­nes els cata­lans hem superat mol­tes esco­me­ses de tota mena. Les hem supera­des de manera sem­blant a com ho va fer Messi en la seva obra mes­tra de dis­sabte pas­sat: esqui­vant obs­ta­cles (pro­hi­bi­ci­ons, cen­su­res i repres­si­ons) que posa­ven els dic­ta­dors espa­nyols del segle XX. Pas­sat demà farà 375 anys del Cor­pus de Sang a Bar­ce­lona, una fita en la revolta pagesa que la tra­dició vin­cula amb la ges­tació d'Els Sega­dors, himne ofi­cial de Cata­lu­nya durant la Segona República i des del 1993 per una llei del Par­la­ment. És un ani­ver­sari amb número quasi rodó. Cal cele­brar-lo. També cele­brem un altre ani­ver­sari amb número més rodó: els 150 anys del nai­xe­ment d'Enric Morera, autor de la música de La Santa Espina, amb lle­tra d'Àngel Gui­merà. És un dels him­nes cata­lans alter­na­tius, tot i que el 1924 també fou pro­hi­bit per Primo de Rivera. De Morera i Gui­merà és també La sar­dana de les mon­ges. Mal­grat no ser un himne, fou pro­hi­bida per aquell dic­ta­dor. No crec que ningú pro­posi con­ver­tir aquesta sar­dana en himne ofi­cial si la bene­dic­tina Teresa For­ca­des acom­pleix el seu legítim desig d'esde­ve­nir pre­si­denta de Cata­lu­nya. La pro­hi­bició va fer més popu­lar aque­lla sar­dana. En els orfe­ons o en els cors cla­ve­ri­ans la can­ta­ven amb emoció obrers des­cre­guts. Sim­pa­tit­za­ven amb aque­lles mon­ges trans­gres­so­res que dan­sa­ven en el jardí del con­vent i amb l'aba­dessa empor­da­nesa que per damunt de la tapia les enco­rat­java a ballar. Hi ha una altra obra, amb lle­tra de Joan Mara­gall i música de Lluís Millet, que és tot un himne: El cant de la senyera. És una cançó més ardida, vigo­rosa, èpica i engres­ca­dora que no pas Els Sega­dors. Quan aquest himne i els seus suc­ce­da­nis eren per­se­guits encara que­dava La balan­guera, l'himne mallorquí ama­rat de pan­ca­ta­la­ni­tat. És un poema de Joan Alco­ver musi­cat per Ama­deu Vives. La lle­tra és enco­rat­ja­dora, amb recep­tes de resistència i tena­ci­tat (“la soca més s'enfila com més endins pot arre­lar”) i de con­fiança en la reno­vació gene­ra­ci­o­nal (“de tra­di­ci­ons i d'espe­ran­ces tix la senyera pel jovent”). Hau­ria de ser l'himne de la gran Cata­lu­nya del futur.