Charlie

Fa dies del gest, però la imatge del príncep Carles fent una encaixada amb l'exmilitant terrorista irlandès Gerry Adams quedarà per a la història. L'hereu de la corona –tècnicament un jubilat– sembla condemnat a no poder exercir mai la feina per a la qual se l'ha programat tota la vida. La reina deu ser –amb tota probabilitat– eterna i no sembla gens engrescada amb la figura del fill gran, el vidu de la princesa Diana. El príncep, però, ara que està, per fi, ben casat, està agafant volada. Tot va passar en un idíl·lic poblet de pescadors, Mullaghmore, a la costa oest d'Irlanda. Fou allà on el tiet del príncep, Lord Mountbatten, un heroi de guerra i l'últim virrei de l'Índia, va ser assassinat quan una bomba de l'IRA li va explotar a la barca de pesca. Amb ell, van morir el seu nét i un noiet del poble que l'acompanyaven. Carles, que llavors tenia 29 anys, acabava de perdre el familiar que més s'estimava i admirava. Aquell dia va escriure al seu diari que no sabia si podria perdonar mai els assassins d'un home que havia sobreviscut a dues guerres mundials. El moment va arribar l'altre dia, 36 anys més tard, quan en la visita oficial al lloc dels fets va afrontar Gerry Adams –molt probablement el dirigent de l'IRA que va autoritzar l'atemptat– i li va fer una llarga encaixada (13 segons!) mirant-lo als ulls. Aquell gest ha fet créixer la figura del príncep que no portarà mai corona a nivell polític, però també emocional i personal. Si el sofert lector es pren la molèstia de buscar la foto hi trobarà un detall que trenca la retòrica de les imatges de cerimònies formals. Al centre de la foto hi apareix una tassa de te blanca que el príncep aguanta amb l'esquerra i amb una habilitat només a l'abast d'un aristòcrata anglès. El símbol per excel·lència de la cultura anglesa, la tassa de te, hi opera com el testimoni mut de la persistència de la vida menuda davant les majúscules de les institucions i dels ismes que uns i altres ens tirem pel cap arrossegats pels corrents de la història.