Mites

La història con­tra el mite, i el mite per fer història. El mite per cons­truir la iden­ti­tat, per expres­sar la per­so­na­li­tat pròpia. El mite per trans­me­tre valors, que tras­puen per­so­nat­ges i esde­ve­ni­ments. I posi­ti­va­ment o nega­ti­va­ment. El pro­fes­sor de la URV Magí Sunyer ha estu­diat i ana­lit­zat els mites cata­lans de Guifré el Pelós a l'Onze de Setem­bre, i n'ha fet lli­bre. De la fun­dació de la nació fins a la seva ferida de mort. Un estudi a par­tir de les apor­ta­ci­ons que hi ha fet la història, la geo­gra­fia, la llen­gua, i el con­text i soli­da­ri­tat inter­na­ci­o­nal. Per Magí Sunyer, de tots els refe­rents mítics cata­lans, Jaume I, Sant Jordi, Mont­ser­rat, Canigó, els almogàvers, els sega­dors... el més potent i cons­tant és el mite democràtic. Les arrels democràtiques de Cata­lu­nya que tenen a veure amb la nos­tra manera de fer i de ser. Des de la crònica de Pere el Ceri­moniós, a L'espe­rit de Cata­lu­nya de 1946 de Josep Tru­eta, o el dis­curs de Pau Casals a l'ONU, o el pacte entre monar­quia i ins­ti­tu­ci­ons medi­e­vals i moder­nes. Just a la façana de l'ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, dues escul­tu­res ens el fixen. D'una banda, Jaume I, que en un cert moment es recu­pera per subs­ti­tuir el pes del Cid el Cam­pe­a­dor, amb la idea que també gua­nyava bata­lles després de mort, i a l'altra banda, l'escul­tura de Joan Five­ller.

El con­se­ller segon va plan­tar cara al rei Fer­ran d'Ante­quera, en el que es con­si­dera el pri­mer acte anti­ab­so­lu­tista, en la seqüència que aca­ba­ria en la tragèdia del 1714. El con­flicte va sor­gir per un impost sobre la carn que el rei con­si­de­rava que no havia de pagar perquè era rei. Un car­nis­ser es va negar a ven­dre carn al criat de palau si no paga­ven l'impost, i aquest hi va tor­nar amb l'agut­zil. Però el car­nis­ser va aguan­tar ferm i s'orga­nitzà un ava­lot. Five­ller plan­tarà cara davant del rei, en nom de Bar­ce­lona, i acon­se­guirà que se sot­meti al que és de justícia. Five­ller, Cla­ris, Casa­nova, man­te­nen el fil democràtic. És clar que els mites del pre­sent com Xavi o Messi també plan­ten cara, i espe­rem que la justícia es decanti pel bon joc.