Unió i el procés: ‘game over'

Tots els beneits que ens havíem cregut que aquest mes Unió Democràtica de Catalunya definiria finalment la seva posició pel que fa al procés d'independència de Catalunya, d'una manera clara i precisa, ens hem tornat a quedar amb un pam de nas. Hauria estat més honest declarar directament que se'n desmarquen i punt, però no. Han decidit marejar propis i aliens amb una pregunta trampa que, tant si s'hi respon que sí com si s'hi respon que no, implica que Unió no pot sumar-se al full de ruta pactat per CDC, ERC, l'ANC, Òmnium i l'AMI. I si algú es pensa que la jugada no està mil·limètricament preparada i controlada per l'aparell del partit (és a dir Duran), torna a pecar de beneiteria. El sí guanyarà amb comoditat la consulta del 14-J i en la pantalla d'UDC es veurà un gran “game over”. Ara bé, quines conseqüències tindrà tot plegat per al procés? Ben poques. Artur Mas està elaborant la seva llista de país al marge de les sigles de partit, i els sobiranistes d'Unió com Castellà i Gispert s'hi podran sumar sense dificultats. Per això el president no va mostrar-se gens neguitós al Parlament, ni per la consulta ni per la pregunta. Duran insisteix a dur l'històric partit democratacristià cap a la irrellevància. És una pena, sí, però no té gaire importància de cara a la final que jugarem el 27-S, en què podrem triar entre llistes independentistes diferents que cobriran tot l'espectre ideològic i també entre opcions unionistes d'esquerra a dreta.