El poble del sol

I de cop i volta el món va descobrir l'existència del Kurdistan! I també que, a la frontera entre els estats de Turquia i Síria, hi havia una ciutat anomenada Kobane, on centenars d'homes i dones armats amb uns quants kalàixnikov resistien el setge d'Estat Islàmic. El mateix Estat Islàmic que havia conquerit la gran Mossul al ben equipat exèrcit iraquià en només 24 hores. El mateix Estat Islàmic que després arrabassaria amb facilitat la històrica ciutat de Palmira a les forces de Baixar al-Assad.

Hi ha una dita que afirma que els kurds, un dels pobles més antics i més maltractats del planeta, no tenen més amics que les muntanyes. I a fe que aquesta és una veritat com un temple. Els seus aproximadament 30 milions d'habitants es troben avui repartits entre els estats de Turquia, Síria, l'Iraq i l'Iran, uns estats que tradicionalment han competit en crueltat a l'hora d'anorrear la llengua, la cultura i l'existència mateixa del poble kurd.

La seva és una història de derrotes, traïcions i repressió. Però sobretot és la història d'un orgull i una tenacitat que els ha permès no acabar, com tantes altres comunitats, engolits per la realpolitik. Això i moltes coses més, és el que es pot llegir al llibre Kurdistan. El poble del sol (Tigre de paper). El seu autor, Jordi Vàzquez –una de les ànimes d'aquella associació imprescindible que és Kurdiscat–, ens explica des de les arrels llunyanes d'aquest poble fins a la complexa realitat actual, sense defugir ni les contradiccions ni els errors comesos en el seu llarg camí cap a la llibertat.

Amb un pròleg deliciós de Quim Arrufat, aquesta obra és una eina bàsica per a tots aquells que vulguin conèixer el passat i el present del poble kurd. I també la sorprenent proposta política del confederalisme democràtic que, des de les muntanyes del Kurdistan, vol impulsar una forma d'organització més justa i igualitària en una de les zones mes convulses del món.