Hi ha hagut trampa?

Em trobo amb un lector de Girona realment emprenyat, i perdoneu l'expressió. No m'estranya. Diumenge passat tot Girona i comarques pensaven celebrar l'ascens directe a primera divisió. Però el Girona va empatar i amb això, mirat objectivament, no s'hi pot fer res. Però, em deia en Josep de Girona, el diari hauria de fer una feina més seriosa; estem tots convençuts que van córrer maletins tant a Sevilla com a Girona. Com s'explica, si no, que l'Sporting de Gijón guanyés amb tanta facilitat al camp del millor equip de segona A i que el Lugo vingués a Girona a lluitar com feres fins al darrer minut i aconseguís el gol que va desbancar el Girona del segon lloc i, per tant, de pujar directament a primera. Em diu el lector: “Reconec que deu ser difícil fer una investigació, perquè ja s'asseguren que es facin els pagaments amb bitllets normals i corrents, com s'ha dit, sempre a través del maletí d'un enviat aliè al club. Darrerament hem vist que en el món del futbol no hi ha ni un pam de net. I no en els equips petits, que poden moure petites quantitats de diners, encara que tot és relatiu, sinó en el món de les altes finances esportives.” Té raó en Josep que seria una bona tasca d'algun periodista eixelebrat aconseguir saber quant es va emportar de Girona cada jugador pel fet d'haver empatat contra l'equip de Montilivi. Finalment sempre se saben les coses, però no sabem quan. Pot ser que algun jugador quan es jubili decideixi explicar-ho. Amb tot, jo crec que almenys tenim dret al dubte, això no és dolent ni il·legal. Si no els anava res, per què aquella bogeria per fer un gol a tocar del temps afegit? Estem en la fase de les sospites; a veure si surt aquest periodista lúcid que aconsegueix posar les coses damunt de la taula i fer resplendir la veritat. Com a periodista em sentiria molt satisfet. Als que ens agrada amb bogeria voldríem que el futbol fos un esport net, transparent, clar. Però per desgràcia no sempre és així. En fi, quan escric aquestes ratlles el Girona és a punt de tornar a provar el camí de l'ascens, més difícil però possible. No espero que algun gironí viatgi amb la maleteta per assegurar-ho. Si el camí és aquest, quedem-nos a segona i ja pujarem l'any que ve.

Precisament sobre aquest tema del Girona, un altre lector em comentava que li semblava que el diari s'havia implicat massa en el que no deixa de ser un equip de futbol, important, això sí, ja que representa la ciutat, però al cap i a la fi no és més ni menys que un equip esportiu, que a alguns ens agrada i entusiasma, i altres preferirien un bon equip de bàsquet o de qualsevol altre esport. És el mateix que passa amb el Barça. No podem oblidar la majoria i en aquests moments, tot el món ha viscut les proeses de l'equip del cap i casal i això ens ha d'alegrar, com ens alegra que les noies d'Olot siguin les millors patinadores del món.

Bé, el Punt Avui ja és als nous locals
i el diari ha sortit cada dia i a l'hora i no m'han comentat problemes de relleu per engegar tota la maquinària. Vull felicitar tots els que han participat en el trasllat, ja que es tractava d'una operació mil·limètrica per tal que es pogués fer el canvi en dos dies sense que el diari deixés de sortir. Els que estem lluny d'aquest món dels tècnics ens espantem, de debò, però a cadascú el seu mèrit, i ho han fet a la perfecció.

M'agradaria acabar parlant de la constitució dels nous ajuntaments. La veritat és que han donat molta feina i els lectors suposo que ho han agraït, ja que només he rebut elogis del tractament. Ha estat complicat; gairebé no hi ha hagut cap ajuntament que no hagi tingut problemes per lligar caps. I em sembla que ha quedat ben clar que una cosa són les teories i l'altra la realitat. Molts polítics han hagut d'actuar a contracor a l'hora de pactar, ja que moltes teories se'n van a l'aigua. Però és igual, una gran sort dels polítics és que ho saben justificar tot. Sempre troben una excusa per fer el contrari d'allò que havien defensat com els principis bàsics del seu partit. No em sembla pas que per ara s'hagi produït el canvi radical que els nous partits han promès amb tot el convenciment del món. Sembla que de moment continuen moltes crostes i caldrà esperar que poc a poc vagin fent forat i vagin imposant els seus principis bàsics. Encara hi confiem.

I aquest any és un no parar. Tenim els ajuntaments constituïts i ja hem de pensar en el 27- S. Aquestes eleccions seran molt importants i molt dures. Em consta que el diari ja té feta una planificació a fons. Pensem que la lluita serà molt forta entre els que volen que siguin unes eleccions autonòmiques normals i corrents per elegir el Parlament de Catalunya i el president de la Generalitat i els que ho enfocaran tot amb sentit plebiscitari, en una paraula, una consulta amagada per la independència. Caldrà estar molt atents, ja que s'hauran de tenir en compte tots els matisos. La sort és que aquest any hi ha molta experiència acumulada. Ho seguirem de prop.