El que necessitis, Carme

Benvolguda Carme. Ben tornada. Suposo que deus necessitar alguna cosa de nosaltres, que hagis vingut per aquí a anunciar-nos els teus plans. Ja hi estem acostumats. Sol passar més o menys cada quatre anys. Sí, en Miquel t'ha demanat un favor, ja ho sé: que siguis la candidata del PSC en les eleccions generals. És que en Miquel, des que és el que mana més en el partit, està fent una profunda renovació de noms i d'idees. Sí, ja sé que no ha començat precisament per ell mateix ni per tu, ni tampoc per les idees, però les renovacions de veritat no es fan en quatre dies. Encara podeu perdre uns quants vots més per tenir temps d'aprofundir-hi, suposo. Posats a renovar, en José Zaragoza no seria un mal cap de campanya.

Ai, allò que et deia al principi, que deus necessitar alguna cosa, que hagis tornat a treure el nas per aquí. Jo, de vots, no te'n puc donar, però alguns en tindràs, dona. Els suficients per tenir un escó a Madrid i per defensar aferrissadament els interessos de Catalunya com sempre has fet. Bé, menys quan el Constitucional va tombar l'Estatut i a tu et va semblar que només havia tocat minúcies sense importància. Això era quan havies aconseguit la màxima representació per a la sucursal catalana del partit, aquells formosos 25 diputats. I entenc que, a més, haver d'exercir de ministra de Defensa i defensar segons què no és fàcil. També és cert que, excepcionalment, tampoc no vas defensar gaire Catalunya la legislatura següent, la que et van desaparèixer ni més ni menys que 11 dels 25 escons i la que vas decidir, el 2013, deixar l'escó per anar-te'n a Miami. I també segur que vas perdre la lluita per liderar el PSOE per massa catalana. I això que el teu discurs de candidatura va ser dels més afectadament commovedors que mai he rigut, ai, volia dir sentit. I entenc que va ser un lapsus, com el que he tingut jo ara, que en la passada Diada Nacional anessis a parar a Tarragona a l'acte de Societat Civil Catalana. Si no fos per aquestes comptades excepcions, series la defensora número u dels interessos de Catalunya.

Però ara sí que ho faràs. Em va agradar molt que l'altre dia diguessis que “els catalans i les catalanes han de ser la punta de llança” per fer fora Rajoy, que representa “una corrupció sistèmica” i la “discriminació a Catalunya”. Totalment d'acord, Carme. Més o menys igual una cosa i l'altra que en el teu partit. Això sí, sens dubte que amb la teva elecció com a cap de llista el federalisme per fi serà una realitat palpable. Ningú que hi cregui tant com tu per imposar-lo.

Doncs res, Carme, això que et deia: per al que necessitis, aquí estarem. O potser ja no.