Clatellada a l'unionisme!

La pre­po­tent maquinària espa­nyo­lit­zant del PP i la de les cla­ve­gue­res de l'Estat, a les ordres de Rajoy i tota la família neo­fei­xista popu­lar, no han pogut evi­tar la forta pata­cada elec­to­ral del 24-M, ni fer bai­xar el suflé inde­pen­den­tista dels cata­lans. La seva guerra bruta con­tra Cata­lu­nya, que té l'entu­si­asta i ines­ti­ma­ble col·labo­ració dels sem­pre ben pre­dis­po­sats barons cata­lanòfobs del PSOE, amb el Guerra al cap­da­vant i l'actual líder, en Sánchez, ama­guen els mals resul­tats, menys­pre­ant el sobi­ra­nista i ofe­rint-se, com fa l'Iceta, a “recon­duir” allò que ja no es pot recon­duir, que també ho pre­gona el recu­pe­rat ler­rou­xisme de l'Albert Rivera.

Les con­ti­nu­a­des ame­na­ces, insults, des­qua­li­fi­ca­ci­ons i agres­si­ons a la nos­tra llen­gua i cul­tura pro­vi­nents de l'uni­o­nisme, han ser­vit per ben poc, ja que el vot sobi­ra­nista ha pas­sat del 37% al 45%, men­tre el PP s'ha ensor­rat escan­da­lo­sa­ment a casa nos­tra i el PSC-PSOE no evi­tava la seva dava­llada sos­tin­guda. A la resta de l'Estat el PP no només s'esta­ve­llava estre­pi­to­sa­ment al País Valencià i a ses Bale­ars, per la mateixa dèria ances­tral i malal­tissa dels polítics cas­te­llans: acon­se­guir el geno­cidi cul­tu­ral i lingüístic del català (actu­al­ment pro­mo­gut per la FAES d'Aznar i el seu exe­cu­tor, l'il·lumi­nat minis­tre Wert), sinó que també han per­dut cre­di­bi­li­tat i mili­ons de vots en comu­ni­tats com ara Aragó, Extre­ma­dura, Navarra i al mateix Madrid!

Cen­trant-nos a Cata­lu­nya, les for­ces inde­pen­den­tis­tes han millo­rat resul­tats, tot i que la pèrdua de Bar­ce­lona i l'avenç de les esquer­res han amar­gat la victòria a CiU, que cada cop és més qüesti­o­nada pel nefast paper d'en Duran i Lleida i part de la cúpula d'Unió, amb l'Espa­da­ler i l'Ortega com els diri­gents que més s'han impli­cat en la pre­gunta vol­gu­da­ment con­fusa per ensar­ro­nar la militància i des­ba­ra­tar el procés. Senyor Mas, no s'enga­nyi i no insis­teixi a fer-nos creure que no s'hagués per­dut Bar­ce­lona amb una única llista inde­pen­den­tista. Ja seria hora que en les seves valo­ra­ci­ons deixi de bus­car excu­ses exter­nes i ser reti­cent amb Jun­que­ras i ERC, per jus­ti­fi­car la con­ti­nu­ada pèrdua de vots en indrets emblemàtics. Accepti, una vegada per totes, que el pro­blema (incom­pren­si­ble per a la majo­ria) el té amb Unió, en Duran i els seus lle­ials acòlits dins del seu govern, la qual cosa com­porta a Con­vergència i a Cata­lu­nya més entre­bancs i difi­cul­tats que els que plan­teja Rajoy i tot l'uni­o­nisme. Quin deute i com­promís té Con­vergència amb Duran, cau­sant de la pèrdua de vots i de mili­tants demo­cra­ta­cris­ti­ans (d'un 12.000 han pas­sat a uns 4.000), que com a pre­si­dent de Con­vergència i de CiU, no sap o no pot des­em­pa­lle­gar-se'n?

El 24-M pot­ser no ha ser­vit ben bé de primàries del 27-S, però sí que ha dei­xat constància que el PP s'està con­ver­tint en un par­tit resi­dual a Cata­lu­nya i el seu recanvi, C's, obte­nia menys força de la que pre­ve­ien; Pode­mos ha inci­dit molt poc en aques­tes elec­ci­ons, ja que el seu rela­tiu èxit a Bar­ce­lona i Bada­lona ha estat no com a par­tit hegemònic de l'espa­nyo­lisme popu­lista, sinó com amal­gama de diver­sos par­tits i movi­ments veïnals. El PSC-PSOE, tot i acon­se­guir ser el segon par­tit més votat (no en nom­bre de regi­dors, que ho és ERC), no impe­dia la seva cons­tant pèrdua de vots i d'alcal­dies emblemàtiques. Amb aquest pano­rama, tot i els entre­bancs dels segui­dors del fran­quisme sociològic i també d'un dis­cu­tit Duran, la majo­ria abso­luta inde­pen­den­tista, de vots i dipu­tats, té mol­tes pos­si­bi­li­tats d'esde­ve­nir històrica.