Un somni ben real

No diguis que va ser un somni és el títol d'una novel·la de Terenci Moix i la frase que li dóna títol és la que diuen que la reina Cleòpatra d'Egipte cridava després del trencament de la seva relació amb el romà Marc Antoni mentre remuntava el Nil. Una frase molt utilitzada en literatura i que valdria per als aficionats del Girona, els de debò i els que van omplir diumenge Montilivi. No, no digueu que va ser un somni. No digueu que només va ser un somni. Va ser ben real i el Girona va tenir els dos peus a la primera divisió i s'ho va deixar perdre. Pel gol encaixat en el temps de descompte del darrer partit de lliga i, diumenge passat, encaixant quatre gols a casa, a peus d'un Saragossa a qui massa gent va donar per mort i enterrat abans d'hora. No rebaixeu el dramatisme de la situació perquè el més gran elogi que es pot fer als responsables de tot plegat és haver arribat a tenir la primera divisió a l'abast encara que després s'hagi perdut i el sentiment de desolació sigui la tònica.

No digueu que va ser un somni perquè el Girona va picar pedra durant tota la temporada i va aconseguir una cosa impensable quan començava la temporada: poder pujar a primera. Recordem que Machín va salvar l'equip a la darrera jornada de la lliga passada i es va trobar que en el moment decisiu dels fitxatges el director esportiu marxava i arribava Quique Cárcel. No és la millor manera de configurar un equip, però es va fer i va funcionar. I es va fer amb el segon pressupost més baix de la categoria, amb uns propietaris del club que parlaven només mitjançant intermediaris (o no), amb problemes de cobrament al llarg de la temporada (i no només el primer equip, sinó tots els estaments del club i de les categories del futbol base) i amb una venda de la propietat cap a un propietari desconegut (desconegut per la gran majoria de la gent i se suposa que també pels jugadors) quan el somni de l'ascens a primera deixava de ser-ho. I així, amb un equip que va poder fer poques rotacions, amb jugadors que van jugar molts minuts, amb una sàvia combinació de jovent i veterania, de cessions i de jugadors amb molta gana, es va aconseguir sumar més punts que mai, guanyar més partits que mai fora de casa i arribar a dalt de tot. Després va arribar la crueltat del dia del Lugo i del Saragossa. Però la temporada ha estat magnífica. No digueu, doncs, que ha estat un somni.