Desmuntat el PP
La marginalitat aconseguida pel partit del postfranquisme a Catalunya és una de les principals victòries de les passades eleccions. Aquesta situació ni tan sols és compensada per l'emergència del partit del recanvi, C's, ja que l'altra força de l'extrema dreta, Plataforma per Catalunya, s'ensorra espectacularment. Aquesta situació al Principat ve acompanyada d'un tomb històric a les principals ciutats de l'antiga Corona d'Aragó i en els seus governs autonòmics.
La conjuntura no es pot tornar a desaprofitar, com ho va fer el PSOE quan va governar folgadament ajuntaments i autonomies d'Aragó, València i Balears. I potser, més que desaprofitar, va aplicar la política pactada amb la UCD i el PP en el règim sorgit de la transició.
El PP ha cavalcat sobre la corrupció generalitzada, la bombolla immobiliària i el dèficit públic desbocat. Sobre aquests tres pilars i un discurs pseudoliberal i anticatalanista ha forjat durant dècades una sòlida hegemonia en aquests territoris veïns. Quan la bombolla immobiliària va petar, la corrupció va començar a arribar en cascada a la justícia i el dèficit es féu insuportable i limitat per la Unió Europea, les bases socioeconòmiques de l'hegemonia van saltar pels aires. Al PP només li quedava el discurs anticatalanista.
Però amb l'inici del procés cap a la independència del Principat, el fantasma de l'imperialisme català cau per terra. La imatge predominant que molts ciutadans de València, Balears i Aragó poden tenir ara mateix, és la contrària: el Principat es renta les mans de les relacions amb els seus veïns i decideix escapar-se d'un Estat anacrònic. En valencià de Rita Barberà, seria: “Ahí te quedas.” La degradació social i econòmica propiciada pel PP en el que havia de ser l'eix de la prosperitat, juntament amb el pànic de quedar-se sense el principal client català ha fet virar les burgesies dels tres territoris.
Ja fa uns mesos vaig quedar gratament sorprès de veure com dirigents de la patronal valenciana presentaven un memorial de greuges sobre el dèficit fiscal i feien autocrítica per haver donat suport als qui el fomentaven. I alhora reivindicaven les bones relacions comercials amb els veïns del nord.
Situats en aquest punt, els nous governs autonòmics i municipals no poden ser diletants. Tot i fugir d'actituds frontistes com les practicades del PP, això no vol dir no tenir la determinació de deconstruir ràpidament la mala obra de la dreta postfranquista:
1. Pacificació del tema lingüístic amb la recuperació de l'autoritat acadèmica sobre els models de llengua.
2. Recuperació sostenible d'un espai de comunicació propi i interconnectat.
3. Aliança amb les forces de la cultura promovent la seva internacionalització i la seva professionalització, posant fi a les llistes negres i promovent el mercat d'11 milions.
4. Impuls al lobby pel corredor mediterrani i les infraestructures comunes.
5. Aliança per la defensa del concert econòmic i la recuperació del dret civil propi.
6. Col·laboració en la promoció d'una economia social de mercat, basada en les pimes innovadores i exportadores i en cooperativisme i el tercer sector.
Sigui quin sigui l'estadi del procés a Catalunya, a Aragó, València i Balears els convé col·laborar en aquests camps i molts d'altres. Catalunya els acompanyarà sempre que ho desitgin.
I com que sóc conscient que en aquests moments pot ser complicat fer-se una foto de presidències autonòmiques, m'agradaria veure l'alcaldessa Ada Colau reunint-se amb Joan Ribó, Pedro Santisteve i José Hila. Crec que tenen moltes coses a dir-se i a dir-nos.
