Naps i cops
‘Remake'
per força la baixada de pantalons o el repartiment d'engrunes de la transició
Cada vegada fa més l'efecte que ens trobem en un remake dels setanta. Hi ha molts indicadors que ho fan pensar, i no necessàriament positius. Una part de “la nova política” s'arma a partir d'afirmacions boníssimes, tan bones com buides, i d'un sectarisme que entronca amb els setanta. Qui, als anys setanta, podia ser contrari a un determinat antifranquisme que, per la naturalesa d'allò a què s'oposava, ja era bo? És que mai en aquest país no hi podrà haver una esquerra liberal a l'europea o a la nord-americana? És curiós veure com les formulacions de Podem irrompen com si aquí no hagués passat res en els últims tres anys. Com si el que ells en diuen “mono-tema” de la independència fos una excusa per no mirar res més. Com si els favorables a la independència no tinguessin res més al cap. Com si ningú abans s'hagués preguntat per la crisi, per la corrupció o per la manca d'oportunitats. Això sí, ara es reparteixen carnets de Che Guevares pertot arreu i n'hi ha que trien que, per fer la independència, amb tu, no.
La fractura dels partits afecta d'una manera més clara tots els partits menys els netament independentistes. En algun aspecte la societat va unes pantalles més endavant que l'articulació política. És probable que fos més clar del que semblava que CDC i Unió havien de partir peres, quan defensaven coses òbviament divergents. Aquí entra la recomposició de forces que fa pensar en la segona transició: com quedaran CDC i Unió després del
27-S? Seguirà existint ICV després d'abraçar incondicionalment Podem? A què quedarà relegat el PSC? I encara, com es repartiran el botí unionista el PP i C's? Amb una mica de sort, la necessitat de pacte dels ajuntaments atomitzats evidenciarà que la política és això, pacte, i que el pacte no ha de ser per força la baixada de pantalons i el repartiment d'engrunes de la transició. Aquesta hauria de ser la diferència en aquest remake dels setanta. Però també sembla que el país viu massa enderiat mirant el terra, buscant les engrunes, amb el cap inclinat. I aquest ganyot inclinat és un costum que no és fàcil de canviar.