Aquelles petites coses

Entretenir-se en els petits plaers és quelcom necessari que, al llarg de la vida, dona moments de felicitat que alimenten cos i esperit. Moments de petites coses que, com ens ha vingut cantant Serrat “... nos dejaron un tiempo de rosas, en un rincón, en un papel o en un cajón....”

Son íntims records que a mi em transporten als estius de la infantesa quan la il·lusió per arribar, el primer dia de vacances, a la casa d'estiueig familiar feia que m'oblidés del mareig perpetu que em representava viatjar en cotxe per les carreteres mal asfaltades d'aquell temps. El desig de retrobar-me amb amics i familiars i compartir jocs, amagatalls, berenars generosos i secrets inconfessables feia que jo fos, llavors, una nena privilegiada. Una realitat afortunada que m'agermanava amb “… la edad de la pérgola y el tenis…” que el poeta Jaime Gil de Biedma tan encertadament va retratar.

Són records que em reafirmen en la seguretat que ens varen fer bé els esmorzars compartits al voltant de la taula d'aquell estimat i un punt decadent pati de la casa del poble de la costa. Records de joventut feliç i esgotada per la festa que durava fins l'alba i feia que ens poguéssim creure eterns i immortals.

Són els records d'aquell pessigolleig a l'estómac davant una cançó, la declamació d'un actor en una obra que aconsegueix que la pell també s'emocioni o els ulls s'humitegin davant les paraules, la melodia, els gestos o la interpretació de l'artista.

Viure està ple de moments sublims i de petites coses que ens van a favor. I també,
i és necessari dir-ho, està ple de moments complicats, dolorosos i cruels que ens fan trontollar injustament. Apostar per recordar els bons i plaents instants és una lluita difícil però guanyadora que només es trenca quan la malaltia s'apodera del que ets, del que has estat i, inevitablement, del que seràs. Avui,
a Benet i Jornet, l'intel·lectual dramaturg amable, se li'n va de la ment la seva història. Hauré de guardar també el seu record i el
de la seva obra en la meva, encara activa (i encreuo els dits i desitjo que per molts anys), memòria.