Pluja de ginesta

Estic enamorat. Em passa cada any quan arriba aquest temps i cada vegada amb més entusiasme. Tinc una flaca irresistible per la tipuana o acàcia de flor groga que aquests dies fa el ple a les nostres ciutats. Els exemplars més antics tenen una capçada majestuosa tota espurnejada de purpurina d'or. Són les flors de color de ginesta que rebenten totes alhora i van caient mansament fins a deixar el terra entapissat de groc. És molt coneguda la varietat de cirerer que s'exhibeix cada any al Japó i que deixa caure els pètals amb delicadesa, com volves de neu rosada que gairebé leviten. És tradició contemplar la gran bellesa d'aquest espectacle natural, el hanami, que en certa mesura s'està començant a importar quan a casa nostra floreixen els ametllers, els cirerers, les pruneres, les pomeres. Però aquest modest hanami a la catalana no és l'únic. Els arbres de les nostres ciutats llueixen amb la florida rosa de l'arbre de l'amor, el blau violeta de la xicranda, el blanc perfumat de les acàcies o la dolçor que escampen les borles grogues dels til·lers. Són arbres ornamentals que compleixen la funció escenogràfica al peu de la lletra quan arriba el bon temps. És una natura postissa, estudiadament exòtica que amoroseix el paisatge urbà i a estones el fa deliciós. Ara és l'hora del hanami groc. Aquests arbres importats d'Amèrica del Sud estan ara atapeïts de flors grogues que es desprenen i formen catifes florals que semblen de ginesta, com les de Corpus, però amb més pigment de rovell d'ou. Cada vegada hi ha més rengles de tipuanes o acàcies de flor groga a les avingudes i els parcs de Barcelona. Gràcies a algú que ha tingut l'encert de promoure l'extensió d'aquesta meravella, cada any gaudim de més pluges de papallones ataronjades i més estores de confeti vegetal. A la sortida i a la posta del sol, nimbades amb reflexos d'or vell, les tipuanes arriben a la màxima esplendor. N'estic enamorat.