Cruïlla

Vaig viure a primera fila la crisi i el trencament del PSUC a inicis dels passats anys vuitanta i la refundació que portà a Iniciativa, i que encara va permetre la trencadissa del 1996 i el sorgir d'EUiA. Una seqüència complicada que convertí el gran partit català de l'antifranquisme en el que és avui. Sense comentaris, quan tot dura mentre serveix i cada temps té els instruments de què creu que ha de valer-se. Recordo l'experiència viscuda, malgrat que no té res a veure amb el moment actual i la crisi de trencament del matrimoni de CiU. Tota fractura té la seva dinàmica, i no són comparables les coordenades que es donaren en la desfeta del vell partit de l'esquerra i les desavinences d'un amor de conveniència que ha esgotat l'encanteri que els unia i ara es troba en la cruïlla d'un doble camí impossible. Convergència i Unió han esgotat el seu projecte comú, però, també, l'un i l'altre es troben amb el repte de redefinir la pròpia identitat. Unió, dividida entre l'autonomisme i la història, i amb una reduïda militància que es traurà els ulls per quedar-se les sigles i els locals, una tradició que mantenen les millors famílies catalanes a l'hora de repartir l'herència. Amb tot, els socialcristians saben de la seva debilitat electoral i els dos bàndols hauran de fer mans i mànigues per trobar parella, estable i/o interessada. Sense el llast duranista, el Partit del President pot agafar aire, amb les forces municipalistes alliberades de companys imposats i amb molts independents més predisposats a escoltar els cants de sirena del president Mas. Ara bé, potser Convergència ja és un ens amortitzat, i fins obsolet, que necessita immediatament obrir un procés de refundació. A la cruïlla del futur, els nous valors de la caducada Convergència, a l'entorn d'Artur Mas, tenen la tasca, l'obligació, de crear el gran partit de centredreta català. Amb un procés electoral a les portes, quan ningú no marxarà de vacances sense el mòbil connectat, o fins i tot molts renunciaran a fer-ne, el temps obliga a viure a la vora del penya-segat, davant la cruïlla d'un camí més que interessant.