Els deures poden esperar

Només qui hagi estat infant sap de l'emoció especialíssima que viuen avui milers de nens i nenes d'aquest país. És una il·lusió primària, d'horitzó net i lluminós, aliena a cap absurda polèmica d'adults i, per descomptat, aliena a cap absurd debat polític sobre models escolars (absurd no per innecessari, sinó per repetitiu, fatigant, laberíntic, pim, pam, pum entre generals que només deixa morts entre la tropa). Segur que tots els nens s'hauran aixecat del llit tard, mandrejant, amb un somriure burleta després de veure damunt l'escriptori el quadern d'estiu, intacte encara. Que no tinguin pressa. Cap polític els vindrà a estirar l'orella si avui, demà i demà passat i també l'altre es dediquen a fer de nens i a disfrutar de la vida.