Torna el pluriempleat

Sem­pre m'ha agra­dat escol­tar les històries que expli­cava el pare de la feina: que si aca­bat de casar sor­tia de l'ofi­cina, aga­fava la Moby­lette i se n'anava a pas­sar la comp­ta­bi­li­tat d'una botiga que venia els mobles a lle­tres o que si –ja quan tenia cotxe– por­tava els números d'una fàbrica de sal­sit­xes ale­ma­nyes. La imatge del pare plu­ri­em­pleat sovint m'acom­pa­nya, i ara se'm fa més que palesa. Aque­lla mare de l'escola, que és arqui­tecta i els caps de set­mana valida cer­ti­fi­cats d'eficiència energètica, o aquell altre pare, dis­se­nya­dor gràfic, que el pri­mer diu­menge del mes munta una parada i ven samar­re­tes. Mal­grat haver de pagar més impos­tos, totes les estratègies valen per recu­pe­rar renda i man­te­nir la família.