La mostra d'un fracàs

La incapacitat de la societat nord-americana per fer canvis legislatius per restringir el principi fundacional del dret a la possessió d'armes de foc com a instrument garant de les llibertats individuals serà un dels fracassos dels mandats del president Obama. Aquests dies, després de la matança perpetrada per Dylann Roof en una església de Charleston, s'han tornat a aixecar milions de veus demanant canvis. Però aquestes veus també es van fer sentir després de la matança en una escola de Connecticut, el 2012, i res no va canviar.

Ara, s'hi han sumat fins i tot alguns congressistes republicans i les pregàries interreligioses s'han estès per tot el país. I el fet que aquest atac hagi estat perpetrat per un jove defensor de la idea de la supremacia de la raça blanca, setmanes després que agents de policia blancs s'han vist implicats en agressions, atacs i abusos a ciutadans negres, també representa un fracàs per a aquells que creien que l'arribada d'un president afroamericà a la Casa Blanca era una prova que el racisme començava a esvair-se.

Resulta paradigmàtic que la matança hagi passat a Charleston, ciutat on els contraris a l'abolició de l'esclavitud van començar la guerra civil, on encara oneja la bandera sudista i on bona part de la població negra viu en situació de precarietat.

El supremacisme blanc, o idea que la raça blanca és superior, ha anat sempre lligat bé a idees religioses ultraconservadores, bé a sentiments pagans. Uns sentiments compatibles amb la creença en Déu, sobre un cert darwinisme social que va fer que la raça blanca evolucionés més ràpid, pel que tindria una mena de destí o mandat per dominar les altres. Els racistes supremacistes no neguen als no blancs el dret a existir. El que no accepten és que es qüestioni la seva superioritat moral, política i econòmica. I aquesta sentiment de supremacia, vingui d'un destí diví, vingui d'una selecció natural, té unes característiques peculiars als Estats Units, nació que va ser creada per uns pioners que van deixar el vell món i amb un fusell a les mans van construir una país en el qual la llibertat individual està per sobre de tot.

Aquest dies es torna a parlar del poder l'Associació Nacional del Rifle (NRA), que compra congressistes, paga campanyes electorals i és capaç d'arruïnar la vida política d'aquells que intenten acotar el dret a les armes. Certament, l'activitat de l'NRA podria ser considerada a Europa més que un lobby, ja que algunes de les seves pràctiques es podrien qualificar com a corrupció política. Però el problema no són només els interessos d'aquesta societat. El problema és que als Estats Units, amb una població de 310 milions d'habitants, hi ha 290 milions d'armes de foc, i se senten més segurs tenint-les concentrades en un 40% de la població.

Ara, molts ciutadans, favorables o no a la prohibició de les armes, demanen la pena de mort per a Roof. Però executant aquest jove racista que es va sentir il·luminat per defensar uns valors disparant contra ciutadans negres, no evitaran que altres repeteixin l'acció i el convertiran en el que desitja: un màrtir dels qui creuen que la raça blanca és en perill i només hi ha un camí per defensar-se.