La pàtria d'Iglesias

El secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, ha passat per Catalunya aquesta setmana i ha deixat anar el míting que deixa anar en cada una de les parades que fa en la seva “Ruta pel Canvi”. Com el que va fer a Cadis, com el que farà a les altres ciutats de l'Estat per on passarà aviat i com el que fa als platós de les televisions espanyoles. Per donar-hi un toc català va carregar contra Mas de la mateixa manera que l'any passat va carregar contra David Fernàndez, però per la resta, tot igual.

Pablo Iglesias no s'adona que el discurs que fa a les espanyes fet aquí és marcià, pel contingut i per la terminologia. Parla de “canvi” per referir-se a un canvi de govern a l'Estat, mentre que a Catalunya quan parlem de “canvi” ja fa molt temps que és per referir-nos a un canvi de veritat, a un nou estatus de Catalunya dins d'Europa. Com a exemple de revolució ell explica el moviment social que va impulsar Podemos, sense tenir present que aquí els darrers anys hem protagonitzat la mobilització ciutadana més gran d'Europa, traient cada any dos milions de persones al carrer; una autèntica revolució democràtica.

Com ha passat sempre amb tots els polítics que venien de Madrid, Pablo Iglesias passa olímpicament de Catalunya. Afirma: “La meva pàtria és la gent”, però la gent d'on? Perquè la gent d'aquí fa cinc anys que de manera organitzada i democràticament impecable està emprenent una ofensiva contra els aparells de l'Estat amb un plantejament molt més radical per transformar l'statu quo que no pas el que ell planteja.

Pablo Iglesias va venir a Badalona a fer un míting espanyol, com si la nova alcaldessa Dolors Sabaté no hagués guanyat amb el suport imprescindible de la CUP. I ho rebla en una entrevista a El Crític dient que la independència no és viable perquè la Constitució no ho permet. L'important és el que diu la Constitució, doncs, no el que pensa la gent. Pàtries a banda.