Consulta

A mi m'ha cridat l'atenció el fet que, quan el Parlament grec va decidir de convocar un referèndum, els que més van bramar en contra amb articles cataclísmics i editorials furiosos van ser els mateixos que també van posar el crit al cel quan a Catalunya vam convocar el nostre.

Tenint en compte que una consulta a les urnes és una de les maneres més segures de conèixer quina és l'opinió d'un poble, a què treu cap oposar-s'hi d'aquesta manera? El cas de Catalunya el puc arribar a entendre. Una lectura molt restrictiva de les lleis que alguns –ja saben de qui parlo– diuen que són unes de les més avançades del món, fa impossible el referèndum. Però, i Grècia? Què em diuen de Grècia? Que el referèndum no el va convocar el seu Parlament? Què més volen?

Jo només tinc dues explicacions, i qualsevol de les dues és terrorífica. La primera, que els que tant bramen, fet i fet, són al·lèrgics a la democràcia. Ells ho negaran, és clar, i seran capaços d'invocar molts arguments econòmics i moltes lleis. Però l'essència de la democràcia és preguntar. Una altra cosa és que després no ens agradi la resposta.

La segona explicació és que semblaria que consideren que el poble és incapaç de governar-se i de comprendre les conseqüències dels seus actes. Que hi ha una elit –en la qual els columnistes i tertulians apocalíptics s'hi compten, els pobres– que és capaç de veure-hi més enllà i de vetllar pel bé superior d'aquell poble. És a dir, allò de “tot per al poble, però sense el poble”. Els sona el lema? Era el favorit dels dèspotes il·lustrats, al segle XVIII.

La impressió que quedaria és que els governants no treballen per als ciutadans, sinó per als inversors i els creditors. És una impressió falsa. Perquè bona part del deute grec l'avalen els governs de la Unió. Si Grècia no paga, hauran de pagar ells. I els administrats –nosaltres– patirem retallades socials. I la resta? Si la resta del deute és privat, qui rebrà el cop seran els partícips d'alguns fons d'inversió.

Per dir això cal bramar tant contra la democràcia?