El vano rus

Una de les claus de la crisi grega és Rússia. Rússia no està en el centre del focus, com ho estan la mateixa Grècia i la Unió Europea però la seua presència en la penombra és d'una importància cabdal. És a l'aguait, esperant que l'ocasió se li torne favorable. Favorable per a què? Favorable per a l'expansió cap a l'oest, un moviment cíclic que ara sembla que retorna.

La història de Rússia és la història d'un moviment, com de vano, que travessa des de fa segles la història europea. Quan la situació els és menys favorable els russos es repleguen a les seues fronteres més tradicionals, la de Rússia mateix o les del triangle original Rússia-Bielorússia-Ucraïna. En canvi quan la situació els és favorable sempre intenten desplegar-se cap a l'oest, amb Berlín com a referència màxima i amb l'enyor de la França que sempre ha estat tan comprensiva amb ells.

La conquesta de Crimea i la batalla per Ucraïna cal emmarcar-les en aquest context. Després d'anys de replegament forçat, al final de la guerra freda, Rússia es torna a sentir prou forta per a intentar estendre la seua zona d'influència cap a Europa. Alguns estats de la Unió, Bulgària o Hongria per dir-ne dos, fa mesos que mostren un acostament a Moscou que inquieta Brussel·les. Si Grècia, fugint de la Unió, acabés acostant-se a Moscou els russos haurien fet un cop geopolític inesperat i de primera magnitud.

Les batalles geopolítiques són lentes i costen anys en consolidar. El retorn de Rússia a l'Europa central no seria, en aquest sentit, cap anècdota. Ho saben els bàltics, que estan molt preocupats, ho saben els polonesos… i ho saben els americans. Que per això pressionen Europa perquè alleuge la situació grega i que per això han optat per desplegar tancs a Romania, Polònia i els bàltics, en un moviment que ha causat una especial preocupació a Moscou.