Adéu, senyor Wert

Wert passarà a la història com el ministre de la democràcia que més ha perseguit el català. Amb la mal anomenada llei de millora de la qualitat educativa i portant davant dels tribunals, amb una insistència més que malaltissa, qualsevol decisió del govern que, al seu parer, suposés donar un tracte de favor al català. I això amb la connivència de Mariano Rajoy, que li ha donat llum verd en la seva ofensiva contra el català. Per fer-ho ha comptat amb la col·laboració inestimable de l'expresident balear Bauzá i el seu decret del trilingüisme, i amb el també expresident Fabra, que ha fet mans i mànigues perquè les escoles valencianes no escolaritzessin els alumnes que ho demanaven en català. Han estat anys foscos, molt foscos. Però la cosa està canviant. La nova presidenta balear, en el seu discurs d'investidura, ja va avançar que donaria un tomb a la política lingüística del govern i derogaria el decret del trilingüisme. A València, la conselleria d'Educació ha recaigut en un diputat vinculat als moviments d'Escola Valenciana, ja està tot dit.

Bufen bons temps per al català. El 24-M ha estat decisiu, com també ho hauria de ser amb el futur de la Lomqe. El nou mapa autonòmic ha deixat el PP en clar desavantatge, cosa que hauria de tenir en compte el nou ministre Íñigo Méndez de Vigo, un home, diuen, amb llarga experiència negociadora a Europa. La derogació de la Lomqe és un clam i el govern de Rajoy no pot mirar cap a una altra banda. El nou ministre, però, tindrà poc a fer perquè som a les portes d'unes eleccions generals el resultat de les quals sí que serà decisiu per al futur de la Lomqe. I mentre això no passa, desitjar a l'exministre Wert que tingui molta sort en el seu més que possible destí a París, i que gaudeixi de la capital del Sena per molt de temps. I res millor que fer-li arribar la postal de comiat que ha preparat la Plataforma per la Llengua recordant-li el mal que ha fet al català. Adéu, senyor Wert.