Un sofà a la riba
Temps flotant
i gust pel detall
Hi ha petits esdeveniments que no solament reconforten sinó que ens informen d'una gran notícia: no tot està perdut. Justament són vàlids (i transcendents) per la seva humilitat i per una senzillesa que defuig qualsevol vanaglòria. És aquí on rau la bellesa de la proposta i, més encara, la fortalesa del missatge. Parlo d'una exposició de xilografies japoneses dels segles XVIII i XIX que es fa en un minúscul local de Girona, l'Espai U, regentat pel gravador i mestre de gravadors Sebi Subirós, una persona que fa quasi trenta anys que es dedica a l'ofici i que ara té un taller propi que es diu LupusGrafic Edicions.
En Subirós es va enamorar de la cultura japonesa a través de la literatura i va ser gràcies a les lletres que va descobrir els dibuixos, els anomenats ukiyo-e, els gravats que són la imatge i l'essència d'un “món flotant”; és a dir, “optimista i despreocupat, com una carbassa arrossegada pel corrent del riu”, tal com el descriu un clàssic de 1700. En Subirós, amb un entusiasme pletòric i pausat, em parla d'aquest univers, del que nosaltres en diríem carpe diem, de l'aprofitament de l'instant, i em situa en el context social que el fa possible. Em parla d'històries del Japó on l'efervescència dels menestrals i artesans –allunyats dels privilegis de la classe dominant– els aboca a fruir del moment, adinerats però sense possibilitat d'ascens social. I de les censures, de l'arribada de la moda occidental, de la permanència de les tradicions. I em cita noms que desconeixia, com ara Hokusai i Kuniyoshi, mestres de la xilografia que descobreixo gràcies a la seva amabilitat didàctica. La col·lecció de gravats que ha reunit –atzarosament o amb insistència– és una delícia de color, delicadesa i gust pel detall. Moments, paisatges, figures i gestos, es poden veure en aquest espai reduït que els deia. Un pou d'esperança i de repòs en aquests dies calorosos i agitats. Assaboreixin, doncs, “la lluna, la neu i els cirerers en flor”.