Beques sense pares

Els de la companyia aèria Lufthansa han fet saber que pagaran els estudis als fills de les víctimes d'aquell desgraciat accident dels Alps. Faran, doncs, el mateix que haurien volgut fer els pares però, malauradament, sense ells. Això sí: amb molta més solvència econòmica. De moment, com a garantia del seu compromís, la Lufthansa ha ingressat en un compte 7,8 milions d'euros. Segur, en canvi, que més d'un d'aquells pares hauria hagut de demanar un crèdit per poder pagar els estudis dels seus fills. I segur també que l'haurien tancat a ell i no a l'operació, si se li hagués acudit demanar-lo per tants milions d'euros. Recorden quan tots parlàvem d'un ensenyament lliure i gratuït per a tothom? Pagava l'Estat: és a dir, nosaltres. Fa anys, però, que els estats han marcat a aquesta reivindicació unes limitacions clares. De la postguarderia al graduat escolar, a tot estirar. Ja que he començat parlant de Lufthansa, això de la gratuïtat, doncs, té més aviat un vol baix. Per sort, a més dels d'aquella companyia, de tant en tant una fundació tan nostrada com Princesa de Girona o una exentitat benèfica com la nostra Caixa, es despenja i paga unes beques. Quan això era més habitual, pagaven també uns anuncis perquè ens n'assabentéssim. Avui ja no els cal. Algun dels quatre periodistes que queden ho converteix en notícia. Justament, un home em va explicar fa temps que, el dia que el seu pare va néixer, va rebre com a herència poder estudiar una carrera de franc. Resulta que, quan els avis d'aquell home van saber que esperaven un nen, com que feia anys que ells i la resta de la família havien descartat que poguessin ser pares, s'havien repartit l'herència que, dret a llei, li hauria tocat a aquell fill. Però en comptes de rectificar i passar-li l'herència, van optar per pagar a aquell nen la carrera que triés de gran. De rectificar, Luftahnsa ja no ho pot fer. Ben mirat: és abans que hagin passat, que convé evitar que arribin les desgràcies.