Llista civil

Cada dia que passa es fa més evi­dent que hauríem d'haver pogut votar sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya a prin­ci­pis d'any, abans de les elec­ci­ons muni­ci­pals i men­tre el país encara estava impreg­nat del 9-N. Lla­vors era l'hora. Però el cas és que en aquell moment va ser política­ment invi­a­ble, i hem allar­gat un procés que està fati­gant els més incom­bus­ti­bles i que dóna temps als adver­sa­ris per unir-se i ento­nar junts els cants de sirena de la ter­cera via.

Per això és impres­cin­di­ble que l'inde­pen­den­tisme torni a aga­far la ini­ci­a­tiva i faci un tomb a la situ­ació d'estan­ca­ment que vivim des de fa uns mesos. Que faci una pro­posta excep­ci­o­nal, que sigui motor i ajudi a recu­pe­rar la il·lusió, que deixi clar que el 27-S és un ple­bis­cit sobre la inde­pendència i, sobre­tot, un acte de des­a­fi­a­ment a l'Estat espa­nyol.

Hi ha una pro­posta que Òmnium Cul­tu­ral posa sobre la taula i que reu­neix tots aquests requi­sits: la llista civil o la llista per la inde­pendència, el nom és el de menys. Una llista con­for­mada per repre­sen­tants de la soci­e­tat civil de tot el ven­tall ideològic i amb el suport explícit, des de fora, de tots els par­tits polítics inde­pen­den­tis­tes. Si acon­se­guim que aquesta can­di­da­tura sigui una rea­li­tat, des de l'inde­pen­den­tisme tor­na­rem a por­tar el timó del procés, recu­pe­ra­rem la con­fiança en els par­tits –que hau­ran estat extre­ma­da­ment gene­ro­sos–, i agrai­rem als repre­sen­tants de la soci­e­tat civil que s'arre­man­guin i facin un pas enda­vant en el com­promís pel país.

La pro­posta, a més, no suposa en cap cas pres­cin­dir dels polítics, a qui con­si­dero abso­lu­ta­ment neces­sa­ris en els mesos deci­sius que vin­dran després del 27-S. Amb aquesta fórmula tin­drem un Par­la­ment for­mat per soci­e­tat civil i un govern for­mat per polítics, ja que, a excepció del pre­si­dent, la resta de mem­bres de l'exe­cu­tiu no cal pas que siguin dipu­tats. Una pro­posta que és la qua­dra­tura del cer­cle i que ens per­me­tria dir “ara sí que és l'hora”.