De moment, funciona

Abans d'entrar en tema, deixeu-me celebrar la tornada de l'amic JAP. Ens havia acostumat malament i obrir el diari i no trobar l'acudit era com una frustració. La veritat és que la parada se la mereixia i ha tornat amb empenta, es veu de seguida. Que sigui per molts anys. Joan Anton, no podré oblidar mai la nostra primera trobada, quan el diari estava a punt de sortir. Suposo que tu també ho recordes, no teníem ni un duro en aquells moments i jo et vaig dir, farem un negoci a mitges, nosaltres et pagarem molt poc però tu et donaràs a conèixer. I així ha estat. Al diari vam tenir sort que tu eres professor i tenies el teu mitjà de vida, si no, crec que no hauríem pogut tancar el tracte.

Ja tenim les cinc edicions al carrer. Fa una colla de dies que es van engegar i haig de dir que el defensor del lector no ha rebut cap opinió en contra. I al diari em diuen que n'ha rebut molt poques. És un pas endavant, no hi ha dubte, tot i que el temps ens haurà d'ajudar a anar millorant. Les noves tècniques ajuden molt i era inimaginable quan va sortir el diari pensar que es podrien fer edicions sense seus materials, telèfons, infraestructures... No sé si amb el temps podran augmentar les edicions. Queda clar que ja només és un problema econòmic. Si s'aconseguís publicitat suficient i lectors podríem fer dotzenes d'edicions. Avui dia la tècnica ens ho pot resoldre tot. O gairebé tot.

Noms de càrrecs. José Arroyo, de l'Ametlla del Vallès, em diu en un correu electrònic: “Amb una certa edat, tradicionalment havia vist anomenar els segons càrrecs de maneres diverses. Així teníem el vicepresident, el sotsdirector, el sotsecretari o el tinent d'alcalde... He vist que fa relativament poc que els correctors permeten les expressions vicesecretari, vicealcalde i en el mateix diari signa el vicedirector. És una nova norma de l'IEC o un criteri del llibre d'estil del diari?” He passat el text a l'amic corrector Quim Puigvert, que ens diu: “La llengua ens ofereix uns quants prefixos per referir-nos a oficis o càrrecs immediatament inferiors als que designen els radicals i, en el cas de càrrecs, molts cops poden assumir-ne les funcions. Tenim com a exemples vice-, sots-, sub-, que són perfectament correctes i que en molts casos són intercanviables a l'hora de referir-nos a la mateixa idea. És veritat, però, que la tradició ens ha acostumat a utilitzar-ne uns i no altres en segons quins casos. És per això que a aquest lector li pot sonar estranya la forma vicealcalde. En l'àmbit polític sembla que amb aquesta figura en alguns ajuntaments es vol donar més rellevància a la persona que ocupa la posició immediatament després de l'alcalde, un rang potser més elevat que el de tinent d'alcalde.” En conclusió, cada mitjà o organisme pot fer una tria de quin prefix utilitza en cada cas. Podem dir, per exemple, que la Generalitat, tant per als càrrecs com per als òrgans utilitza el prefix sub- (subdirectora general, subdirecció general). En el nostre cas, en els textos d'opinió respectem la tria que n'hagi fet l'autor, i en els informatius ens decantem per les formes més habituals i menys allunyades del llenguatge parlat. Gràcies, Quim, em sembla que ha quedat molt clar.

Rebo més correus sobre Presència. Gairebé tots demanen que els tres productes vagin en el mateix exemplar però compaginats de tal manera que es puguin treure per separat per als qui els agrada guardar algun d'aquests suplements, sobretot el de Cultura. És possible. N'anirem parlant.