Cal triar

O elec­ci­ons ple­bis­citàries o elec­ci­ons cons­ti­tu­ents. Una llista cívica sense polítics o tres llis­tes amb inde­pen­dents i pro­gra­mes soci­als dife­rents. Aquesta és la qüestió. I des de fa mesos no s'havia acon­se­guit tanta una­ni­mi­tat sobre la pri­mera opció.

Aquesta una­ni­mi­tat té dos flancs febles. Els que des de l'inde­pen­den­tisme mino­ri­tari del bloc Pode­mos afir­men que no els interessa fer el procés de la mà de la dreta naci­o­nal. I els que des del cen­tre­dreta naci­o­na­lista ame­na­cen de blo­que­jar el procés si no es garan­teix la con­tinuïtat de la seva hege­mo­nia. En ambdós casos aca­ben fent el joc a l'espa­nyo­lisme recal­ci­trant. Aques­tes mani­o­bres posen en risc l'objec­tiu de la rup­tura democràtica cap a la república cata­lana.

Una llista cívica evita un ple­bis­cit sobre Mas o sobre Pode­mos que dis­per­sa­ria el vot refe­ren­dari en opci­ons que, o bé poden posar fre al procés, o, sen­zi­lla­ment, hi estan en con­tra. Pro­ble­mes legals? Cap. El pre­si­dent con­voca unes elec­ci­ons autonòmiques nor­mals i es dóna la cir­cumstància que diver­sos par­tits renun­cien a com­pe­tir en bene­fici de la llista cívica. Cal mesu­rar en ter­mes legals la con­veniència del suport explícit dels par­tits de cara a l'obtenció d'espais en els mit­jans de comu­ni­cació o de finançament. I ja està.

QUè queda per dis­cu­tir? L'endemà, el 28-S. S'ha de nome­nar pre­si­dent de la tran­sició, o no. S'ha de pror­ro­gar el govern, o no? Cal un govern de par­tits i inde­pen­dents? La llista es pot pre­sen­tar, sense ris­cos legals, amb un punt pro­gramàtic explícit que aposti per no nome­nar pre­si­dent?

En qual­se­vol cas, pel 28-S, o per després de les elec­ci­ons cons­ti­tu­ents, cal un com­promís previ d'un govern de con­cen­tració. Com fer que els grups més reti­cents s'hi invo­lu­crin, des de dins o des de fora, per fer creïble el full de ruta?

Com que estem en una guerra sense armes, amb un exèrcit con­ven­ci­o­nal amb tancs i arti­lle­ria i tro­pes enqua­dra­des de la banda espa­nyola, ens cal a la banda cata­lana tàcti­ques de guer­ri­lla: fac­tor sor­presa, cre­a­ti­vi­tat, triar el lloc de bata­lla, per­me­a­bi­li­tat total amb l'opinió popu­lar pròpia i amb l'opinió inter­na­ci­o­nal, per obte­nir les seves sim­pa­ties.

Després del període d'afir­mació ple­bis­citària, vin­dria el període cons­ti­tu­ent. Fruit d'unes noves elec­ci­ons on cada par­tit hau­ria de demos­trar a les urnes el seu suport. Perquè només des de la trans­parència sobre el pes dels dife­rents pro­gra­mes, es podrà nego­ciar amb con­sens pon­de­rat, el con­tin­gut de la cons­ti­tució de la república cata­lana. Així com el tipus de procés par­ti­ci­pa­tiu de la soci­e­tat en la seva redacció. Aquesta aposta supera l'enro­ca­ment dels par­tits que pro­pug­nen un suport con­di­ci­o­nat.

Si per desgràcia, qui té la pae­lla pel mànec la blo­quegés, tor­na­rem a la pan­ta­lla ante­rior. I la pan­ta­lla ante­rior només pot ser una: elec­ci­ons direc­ta­ment cons­ti­tu­ents amb diver­si­tat de can­di­da­tu­res que reben el suport trans­ver­sal de les enti­tats sobi­ra­nis­tes. Un col·lec­tiu d'inde­pen­dents pro­po­sats per les enti­tats s'inse­rei­xen en els diver­ses llis­tes, o fins i tot les pre­si­dei­xen. I un cop al Par­la­ment, man­te­nen una doble dis­ci­plina. Pel que fa al full de ruta cap a la inde­pendència, es deuen a les enti­tats i el pro­grama comú pac­tat. Pel que fa als con­tin­guts soci­als i democràtics dels pro­gra­mes quo­ti­di­ans o de les apor­ta­ci­ons a la nova cons­ti­tució, es deuen a les res­pec­ti­ves can­di­da­tu­res.

En el procés cons­ti­tu­ent, tant en la pri­mera opció, com en aquesta segona, hi poden par­ti­ci­par –de fet s'han com­promès a par­ti­ci­par– les for­ces que només són auto­de­ter­mi­nis­tes. Per tant, ja sigui a uns quants mesos vista, ja sigui imme­di­a­ta­ment, crec que estem en dis­po­sició de garan­tir que una majo­ria supe­rior als dos terços de vots i de dipu­tats, par­ti­ci­parà en el procés de cons­trucció d'un espai propi de decisió per als cata­lans: la república.