La incògnita hel·lena
Després del referèndum grec, els líders europeus han donat un ultimàtum al país hel·lè per tancar un acord avui o activar un pla de contingència per sortir de l'euro, en què el Banc Central Europeu tallaria l'accés dels bancs a la línia de liquiditat, l'ELA, demà mateix. Tot i que Grècia sembla haver moderat bastant el to de les seves demandes, mostrant-se disposada a apujar l'IVA i reformar les pensions (segueix fora de l'agenda, almenys per a l'Eurogrup, una quitança del deute), tenint en compte el que hem vist fins ara no té sentit apostar per què passarà avui i s'hauran de prendre decisions d'inversió.
Així, després de la decisiva jornada d'avui, tindrem dos escenaris. El primer, el de l'acord, on el BCE hauria d'ampliar l'ELA i algun tipus de finançament pont d'urgència per fer front als pagaments retardats amb el Fons Monetari Internacional (FMI) i els venciments del mes de juliol, cosa que permetria tornar a un escenari de recuperació cíclica de l'eurozona. Davant d'aquest escenari, mantindríem les nostres valoracions per als índexs a desembre del 2015 a nivells de 3.780 per a l'Eurostoxx 50 i 11.350 per a l'Íbex 35. Hauríem d'esperar dubtes polítics per la posició de debilitat en la qual quedaria el primer ministre grec, Alexis Tsipras. Aprofitaríem per millorar la nostra recomanació pel Dax alemany i el sector de l'automòbil.
L'altre escenari és el de no acord i sortida de Grècia de l'euro. La gran pregunta (quin impacte durador en el creixement i la confiança tindria aquesta opció?) continua sense tenir una resposta clara, però en tot cas, la por a allò desconegut portaria caigudes significatives en els mercats. L'opció de la dimissió de Tsipras i la convocatòria d'eleccions tampoc serviria per millorar l'escenari, ja que només allargaria la incertesa. Segons el pla de contingència que iniciés la Unió Europea i el nivell de cooperació de Grècia, hauríem d'esperar una sortida ordenada o desordenada.
Amb una sortida ordenada de Grècia de l'euro (depenent del grau de col·laboració i del pla de contingència), amb un impacte en el creixement i en la prima de risc, la nostra valoració es veuria clarament reduïda a un rang d'entre 3.000-3.180 per a l'Eurostoxx 50. Pel que fa a l'Íbex, parlaríem d'uns 9.600-9.840 punts, aproximadament una retallada del 10% des dels nivells actuals. Una sortida desordenada de Grècia, amb un impacte més durador i sever en el creixement i la prima de risc, faria que les nostres valoracions es reduïssin en un rang de 2.860-2.940 per a l'Eurostoxx 50 i 8.150-9.000 per a l'Íbex 35.
Cal destacar que, ara mateix, els mercats descompten menys d'un 40% en relació amb els escenaris de sortida de l'euro, de manera que sembla evident que una notícia en aquest sentit es recollirà de manera més clara que si s'arriba a un acord.
Des del punt de vista de posicionament pel que fa a l'escenari de sortida de Grècia de la moneda única (sigui ordenada o no), hauríem de rebaixar la recomanació de la perifèria europea i els mercats emergents (excepte Mèxic) i compraríem als Estats Units i el Japó, buscant les zones més defensives. En sectors, s'haurien de vendre bancs, elèctriques i energia. Compraríem sectors amb exposició als Estats Units i més defensius, com alimentació i farmàcia.
Les borses xineses han frenat la caiguda de les darreres sessions però no són fiables, ja que el 50% de les companyies dels seus índexs es troben suspeses de cotització. En qualsevol cas, s'ha d'esperar més estabilitat pels mecanismes de contenció implantats pel govern i el progressiu abaratiment de les borses, que compensarien una confiança de l'inversor minorista a la baixa (que representa el 80% de les operacions). Els indicadors borsaris Shanghai i Shenzhen han baixat des dels nivells màxims del 12 de juny un 28 i un 38% però aquest any encara mantenen avanços del 15 i el 38%, respectivament. Des de desembre del 2014 s'havien enlairat un 92 i un 137 per cent, respectivament.