La Barraquer i la responsabilitat social

Una de les injustícies d'això que s'autoanomena la nova política és que es presenten com els únics amb sensibilitat social. És fàcil fer programes polítics amb tècniques de màrqueting per vendre el seu discurs. Avui s'aprofita amb impudícia l'infortuni de la crisi econòmica i dels seus efectes perversos vestits en forma de programes polítics i presentats com si, per fi, algú pensa i fa alguna cosa per als desfavorits socials. I el més lamentable de tot és que els partits clàssics han sucumbit a aquesta envestida publicitària, i ja utilitzen el seu vocabulari. Pla de xoc contra la pobresa, pla de xoc contra els desnonaments, pla de xoc contra la pobresa energètica, pla de xoc contra la gana infantil...
Tot són plans de xoc, que mediàticament tenen un impacte molt més potent.

Però la realitat és que en aquest país, molt abans que vinguessin aquests nous a redimir-nos, ja moltíssima gent individualment i col·lectivament, i moltíssimes empreses, tenen una altíssima responsabilitat social i treballen, sovint silenciosament, amb grans sectors de la societat necessitada d'aquí i fins i tot de fora. En el darrer recapte que va fer el Banc dels Aliments, vaig tenir l'oportunitat de col·laborar-hi des de la seva preparació fins als dies de la recollida, i vaig poder veure en primera persona la gran quantitat de persones voluntàries oferint el seu temps amb alegria, per una causa solidària. I no cal dir la gran quantitat de persones individuals que el divendres i el dissabte del gran recapte van aportar la seva contribució. Aquesta experiència et serveix per veure que la societat d'avui, tan criticada injustament d'insolidària, és molt solidària i a més també hom descobreix les facilitats i també la col·laboració de les grans superfícies. I si mirem la memòria de la Fundació del Banc dels Aliments hi veurem una gran quantitat d'empreses que durant anys i periòdicament donen aliments o serveis, gratuïtament. I fins i tot alguna empresa que hi participa no vol sortir a la memòria per una discreció que els honora. I aquest esperit de responsabilitat social també el trobem a Càritas i en moltes ONG, no totes, que coordinen una gran munió de voluntariat amb l'únic objectiu de servir i ajudar qui ho necessita, ja sigui en espècies o en serveis.

Per motius personals aquesta setmana he anat a la Clínica Barraquer a fer-me una revisió i, tot i que ja ho coneixia, m'he adonat de la gran tasca social que fa aquesta clínica privada, aquí i a l'estranger. A la revista corporativa del mes de febrer hi ha un reportatge de les estades de tot un equip al Senegal i al Marroc, i em consta que aquestes sortides s'han fet i es fan en molts països de l'Àfrica, diverses vegades l'any. I en un moment del reportatge es diu: “En 4 dies el Dr. Samaan va operar 114 pacients de cataractes i jo [la doctora Montserrat Bausili] vaig visitar aproximadament 700 persones i vam repartir 500 ulleres.” Cal dir que l'expedició la completava l'anestesista Dr. Zabal, Maite Fernàndez, infermera de sala d'operacions, i el voluntari que cuidava del material, Jesús Martínez. I qui promou aquesta solidaritat és una clínica privada de Barcelona i de gran prestigi.

Els apriorismes, tan malèvolament utilitzats en política, especialment en contra del món de l'empresa privada i de la iniciativa privada, i de la sanitat privada, s'esvaeixen així que hom coneix la realitat perquè són moltes les persones i els col·lectius que des de fa molt de temps tenen plans de xoc solidaris i és un voluntariat amb dedicació i amb diner privat.