La tripleta de Brussel·les (i II)

Com podeu deduir, el títol d'aquest arti­cle té una pri­mera part, però no la bus­queu pas en el diari d'ahir sinó en l'edició del 16 de desem­bre del 2011. Ha plo­gut molt, des d'aquell dia, i més a Brus­sel·les, però el que hi escri­via ales­ho­res refe­rint-me als euro­di­pu­tats Romeva, Jun­que­ras i Tre­mosa és per­fec­ta­ment vigent i de rabi­osa actu­a­li­tat:

“[...] Aquesta tri­pleta d'euro­di­pu­tats cata­lans, pot­ser perquè a Brus­sel·les no tenen la pressió de l'olla de grills política del Prin­ci­pat, ja fa algun temps que estan tei­xint com­pli­ci­tats i actu­ant a una veu (o, en tot cas, com una coral més o menys harmònica) en aquells temes que en un país nor­mal es dirien «assump­tes d'estat» i que en el nos­tre ens hem de con­for­mar, de moment, defi­nint-los com a qüesti­ons de país. Seria un bon senyal que aques­tes ini­ci­a­ti­ves no fos­sin fruit només d'una evi­dent sin­to­nia entre els tres pro­ta­go­nis­tes, o d'un sen­tit de la res­pon­sa­bi­li­tat per­so­nal. Vénen temps difícils per a Cata­lu­nya (ja han vin­gut, de fet), i la cohesió en assump­tes estratègics seria reco­ma­na­ble en tots els fronts. Sabem que CiU, ICV i ERC dis­cre­pen en mol­tes coses. Però en aque­lles que coin­ci­dei­xen, poques però impor­tants, hau­rien d'emmi­ra­llar-se en les seves tres pun­tes de llança a la UE.”

Tres anys i mig després, no hi ha dubte que l'espe­rit de la tri­pleta de Brus­sel·les ha con­tribuït a la con­fi­gu­ració ideològica i estratègica d'aquesta can­di­da­tura per la inde­pendència que inte­gra­ran dos d'aquells tres pio­ners i dos d'aquells par­tits, o un i mig des­comp­tant Unió. Ha cal­gut temps per arri­bar a l'estadi on som avui, perquè els rit­mes de la política, i dels polítics, són lents, neces­si­ten paciència, mà esquerra, cuina a foc lent i opor­tu­ni­tat històrica. Bé, i un pèl de xamba, una forta pressió a totes ban­des, interna i externa, amb altes dosis d'impro­vi­sació, tot sigui a fi de bé. Ah! I la per­sistència d'una volun­tat social que generi con­nexió entre els líders i el car­rer. És just on som ara. Feli­ci­tats i enho­ra­bona, tri­pleta, per haver explo­rat la via.