Improvisar

Una feblesa també pot ser un gran avan­tatge, i ho demos­tra el procés català. A cop de fer posar ner­vi­o­sos els seus par­ti­da­ris amb divi­si­ons, empre­nya­des, sí-sís i sí-nos, pro­ces­sos par­ti­ci­pa­tius, i tota mena de solu­ci­ons impro­vi­sa­des que tenen la vir­tut no només de des­col·locar la parròquia pròpia sinó, sobre­tot, de dei­xar abso­lu­ta­ment des­col·locats els que volen atu­rar-ho, el procés avança impa­ra­ble sense que les pre­vi­si­ons dels seus detrac­tors s'hagin com­plert mai. Ni Maquia­vel hau­ria estat capaç de maqui­nar una estratègia tan des­ca­be­llada i deso­ri­en­ta­dora. A saber on paren els infor­mes d'aque­lla tropa d'agents d'intel·ligència del CNI que el govern de l'Estat va enviar a Cata­lu­nya els pri­mers mesos d'enge­gar-se el procés, per tal d'esbri­nar-ne els orígens, l'abast real de la seva difusió entre les elits polítiques i econòmiques cata­la­nes, i els punts febles de l'estratègia inde­pen­den­tista per tal d'inci­dir-hi i des­mun­tar-la. De res no ser­veix l'anàlisi i la intel·ligència quan la revo­lució de vellut de les clas­ses mit­ja­nes cata­la­nes no es mou pels paràmetres de la tàctica pla­ni­fi­cada sinó per l'impuls i l'entu­si­asme tenaç i alhora anàrquic i de les revo­lu­ci­ons. A Artur Mas l'han donat per amor­tit­zat tan­tes vega­des, i els par­tits i orga­nit­za­ci­ons els han donat per con­su­mits tan­tes vega­des en les seves pròpies con­tra­dic­ci­ons i riva­li­tats que cada vegada que sur­ten a dar­rera hora amb un acord per al 9-N, de con­vo­catòria d'elec­ci­ons o de llis­tes més o menys unitàries, els gabi­nets de crisi de la capi­tal de l'Estat tren­quen infor­mes i comen­cen a encar­re­gar-ne de nous per mirar ara com atu­rar la nova situ­ació.

La llista que estan pac­tant CDC, ERC amb l'ANC i Òmnium i que situa Raül Romeva com el cavall blanc d'un inde­pen­den­tisme que vol plan­tar cara des del pro­gres­sisme al neo­fe­de­ra­lisme de Pode­mos, última gran espe­rança dels par­ti­da­ris de man­te­nir els cata­lans de forma voluntària dins de l'Estat, no és el fruit d'una astuta jugada d'escacs. Rajoy juga a defen­sar-se fent enroc, quan aquí s'avança a cop de feliç i volun­ta­ri­osa caram­bola de billar.