L'art de la guerra

Molt bé. S'ha organitzat el comandament principal de l'exèrcit. Ara cal que sàpiga entrar en el camp de batalla amb ordre, disciplina i una estratègia ben ordida. Deixeu-me fer el símil militar per explicar la Gran Llista Sobiranista i la confrontació existent entre Catalunya i l'Estat espanyol. Sóc conscient que actualment vivim una època de pacifistes de saló i bledes assolellades. Estimar la pau i la no-violència no treu que hàgim d'arribar als extrems de sentir ximpleries constants contra la policia o contra les armes, sense ser conscients que en realitat vivim en un món no gaire segur, malgrat les aparences. Encara que només sigui per un dia, concediu-me aquesta llicència.

Comencem per una gran frase: “La
millor política és desbaratar l'estratègia de l'enemic.” I en aquest sentit, cal reconèixer que la llista encapçalada per Raül Romeva ha descol·locat tant els capitostos de Madrid com més d'un independentista.

Calen cinc factors essencials per esbrinar quina és la situació real abans de començar la brega. Primer: “La força moral, és a dir, l'harmonia entre el poble i els seus governants.” A empentes i rodolons, això es va aconseguint. Segon: “El cel, el dia i la nit, el fred i la calor...” O sigui, els imponderables que cal sempre preveure, per estranys o impossibles que semblin. Tercer: “La terra, distàncies llargues o curtes, terreny accidentat o pla...” Per tant, domini total del territori i dels llocs estratègics. Quart: “El comandament, que vol dir les virtuts del general: saviesa, rectitud, benvolença, coratge i fermesa.” Esperem que aquests cinc que encapçalen la llista practiquin amb escreix aquestes cinc virtuts. I finalment: “Ordre, és a dir: disciplina i organització i el domini de la logística.” Tant de bo que la resta de components de la llista entenguin i sàpiguen posar en pràctica aquestes qüestions.

“L'ideal suprem és vèncer l'enemic sense batalla.” És per això que ens cal un molt bon estrateg (i crec que en aquests sentit, fins ara, hem estat ben servits). Aquest en tal, que desconec qui és, tot i que ho intueixo, ens ha dut on som. Barretada. I recordem que també tenim un molt bon historiador al capdavant. Cal, doncs, que ambdós estiguin amatents a no cometre els mateixos errors monumentals que el nostre país ha comès al llarg de la història: quan els nostres comtes no es van declarar reis de Catalunya, quan Jaume I va dividir els territoris entre els seus fills, quan en el Compromís de Casp no es va ser prou conscient de la mà negra que es congriava contra el nostre poble, etc.

Tenim comandament de l'exèrcit. Els regiments es van organitzant. Però tinguem ben present que la batalla encara no ha començat. Estem esperant amb candeletes els draps bruts que l'estat deixarà anar a través dels seus molts, potents i sinistres mitjans de comunicació (mil vegades més subvencionats que els nostres). Quan comenci la guerra de veritat (recordo que estic parlant sempre metafòricament), sobretot l'endemà de les eleccions en el cas que el sobiranisme guanyi, els elegits sabran estar a l'altura de les circumstàncies?

El rei Jaume I, en el seu Llibre dels fets, es dol de com, per culpa de no fer les coses ben fetes, l'exèrcit de son pare va perdre ignominiosament la batalla de Muret: “I aquells de la part del Rei no saberen arrenglar la batalla, ni anar junts, i cada ric home [els senyors de llinatge més il·lustre] atacava per si mateix i atacava contra natura d'armes. I pel mal ordenament i pel pecat que era en ells, s'hagué de perdre la batalla...”

Tret del text del nostre Rei, totes les idees bèl·liques que s'han apuntat entre cometes provenen d'un clàssic xinès del cinquè segle abans de la nostra era: L'art de la guerra de Sunzi, un llibre que convindria seguir fil per randa si volem sortir vencedors. És cert, els nostres enemics també el tenen. La gràcia rau a veure qui el sap posar en pràctica com cal.