Rivals clars

Quan semblava que el ventall electoral del 27-S es formaria partit a partit, candidatura a candidatura, les tàctiques de cada formació s'afilaven per deixar els adversaris respectius ferits i tombats al voral. I cada un de nosaltres es preparava per escollir el seu cavall de batalla. Ara, l'assoliment del pacte per la candidatura sobiranista unitària, majoritàriament desitjada pels catalans que aspiren a ser comptats com a ciutadans d'una Catalunya independent, ha simplificat la tria i ha induït a una eufòria tan necessària com tramposa. D'un dia a l'altre, la força de la unitat apareix com una piconadora que ha de fer el camí sense aturador i els adversaris són considerats poc més que una anècdota o, fins i tot, amics malgrat la discrepància. Potser és un efecte derivat de la col·lectivització cívica de la política que fins ara han protagonitzat organitzacions tancades, però és difícil compartir aquest criteri, materialitzat en afirmacions de l'estil de “Catalunya sí que es pot” i la CUP no són els adversaris a batre. Sí que ho són. Els ecosocialistes perquè aposten per un confederalisme capicua del d'Unió i confluent amb l'odi anticonvergent de Podemos. Una fraternal universalitat que bressola els drets de tots els pobles menys el dels catalans a proclamar-se independents. No s'adonen que es fiquen al cau de la morena i no admeten que només els cohesiona la conveniència electoralista. I els cupaires perquè, renunciant a sumar, simplement resten.

Cal afegir-los tots, per tant, a les files dels adversaris. Com el PP i Ciutadans, que són partidaris de retornar Catalunya al 1974, o el PSC i UDC, que la deixarien esperant una intangible resurrecció. Tàcticament, no és bo considerar que cap rival sigui petit ni amic. I, de fet, la millor manera de respectar-lo és proposar-se vèncer-lo amb la mateixa força i la mateixa crueltat que si fos el més gran a què mai s'hagi enfrontat. La generositat és una qualitat per després de la batalla. Abans, és un defecte. Com ho seria pensar que la bondat de la causa sobiranista farà guanyar tota sola la campanya.