Puig de les Basses

Vaig prometre que en parlaria i  les promeses s'han de complir. S'han de complir sempre totes, sí, però aquesta especialment. El passat dissabte onze  de juliol a dos quarts de sis de la tarda, amb una calor que desfeia el quitrà, convidada per la bibliotecària del centre, vaig acompanyar, juntament amb  el reputat i prestigiós advocat penalista Carles Monguilod,  l'il·lustrat i savi escriptor Javier Cercas, premi Nacional de Narrativa 2010, a la presó Puig de les Basses de Figueres per parlar de la seva novel·la Las leyes de la frontera.  Alguns presos s'havien llegit el llibre i la idea era fer-ne una xerrada.

Fa quatre anys, amb els mateixos acompanyants i per un motiu similar, jo havia estat a l'antiga presó de Figueres;  un centre de reclusió que aleshores ja em va semblar, per obsolet i ple de mancances, que reclamava a crits una jubilació.

El nou centre penitenciari és  una presó del segle XXI amb infraestructures modèliques i amb totes les garanties de confort que una societat  civilitzada ha d'exigir per als seus reclusos.  Sí, és moderna, amb serveis i espais adequats i amb dutxa a les cel·les, sí,  però no ens equivoquem:  és una presó. Un lloc d'internament on les portes estan sempre tancades darrere i davant teu, un indret  on la pèrdua de llibertat, la  disciplina, l'ordre i el treball  per reconduir actituds delictives buscant la  reinserció dels reclusos a la societat marquen la vida diària dels homes, les dones i joves  que hi viuen. Un espai on ningú no hi vol anar a parar i tothom en vol sortir. Un espai on el tracte és i ha de ser exquisit i l'exigència i autoritat no poden tenir concessions.

La tertúlia amb els reclusos va ser molt il·lustrativa. Cada un tenia una vida per explicar, una necessitat per reivindicar i un desig per proclamar. Des del respecte més absolut i amb tot el protocol del tracte que ells mateixos estableixen se'ns va fer evident de nou, als forans d'aquella realitat entre barrots, que la vida es pot trencar en un moment, que la placidesa del present i del futur son fràgils i que l'equivocació, l'error i el delicte poden ser molt a prop nostre. Molt més a prop del que a vegades ens pensem.